Sopes
Sopa coberta
Ja esmentada en la "Taula de Nadal" com una forma tradicional d'aprofitar, per a un primer plat,
el brou de l'olla dels dies grans. En una cassola d'obra plana i vores no baixes es fa un bon llit de
llesquetes de pa prèviament torrades, i afegirem els menuts de la gallina ben tallats. Els
menuts poden haver-se cuit en l'olla; o sofregits amb oli fi (potser-se també amb oli i
mantega de vaca a parts iguals), posant un poc de tomaca, quan siguen ben daurats, i sal.
Esbargirem el sofregit per damunt del pa; abocarem el brou necessari, ben calent, i ho posarem
al foc o al forn, sols el curt temps precís per a que es trave el conjunt. Podrem decorar la
sopa amb trossets o rodanxes fines d'ou dur, i la servirem molt calenta.
Sopa d'alficòs
Un alficós mitjà, un gotet de nata, un all, un poc de vinagre, herba-sana, sal,
pebre-negre mdlt, unes cullerades de iogurt. l un poc d'aigua.
Ben rentat l'alficós el ratllarem i li afegirem la nata i el iogurt, l'all picat i un poc d'aigua
i vinagre, sal, pebre-negre i l'herba-sana molt picada. Ho deixarem refredar en la nevera i
després ho posarem en tasses per servir-bo. Podem guarnir-ho amb gambetes pelades o
olives sense pinyol.
Sopa de verdures
Un quart de quilo de remolatxes, una ceba mitjana, un all porro, una carlota, una creïlla, un
nap, brou de carn o pollastre, llorer, julivert picat, puré de tomaca, sucre, suc de
llimó, sal, una tasseta de nata i herba-sana seca o tendra.
Totes les verdures ben netes, les trossejarem menudes i les posarem a coure en una olla amb el
brou de carn o de pollastre, al qual posarem una fulla de llorer i un polsim de pebre-negre. En
estar a mig coure, afegirem una bona cullerada de puré de tomaca amb un poc de sucre
i suc de llimó, i ho deixarem coure de bell nou fins que les verdures estaran cuites.
Aleshores, barrejarem la nata amb un poc de brou i, la incorporarem a la sopa sense deixar de
remenar per aconseguir una bona barreja i posarem per damunt un poc d'herba sana, i
també remolatxa ratllada.
Pot servir-se calenta o refredada en la nevera, tasses amb un terrds de gel voltat de nata.
També es pot guarnir amb ous cuits ratllats o tàperes o cebetes ratllades.
Sopa de granotes
Farem un bon sofregit d'un all partit, ceba picolada; i finalment, de tomaca molt menuda. El
sofregit, colorejat en el darrer segon per una culleradeta de pebre-roig, l'abocarem a una cassola,
abocant-li l'aigua i la sal convenient, el pa tallat, afegint-li uns pésols de pot o cuits
prèviament. Quan alce el bullpossarem lesgranotes (tres o quatre per racio), descabades,
pelades i creuades les cames. La granota es cou molt prompte i per això la cocció
serà curta.
Sopa de ceba
La sopa de ceba i formatge, oriunda del París de les antigues Halles, un àmbit
mercader ben animat de famílies valencianes. Convé fer-la en cassoletes
individuals. Per a 4 racions posarem al foc uns 100 gr. de mantega de vaca en un casso de
més de dos litres de capacitat, per fondre-la; hi afegirem les rodanxes de ceba (mig quilo)
fins daurar-les i, afegint-li (optatiu) una bona cullerada de farina, i remenant-ho, se li aboca un
gotet de vi blanc i poc més d'un litre d'aigua, sal i pebre-negre en pols. Tindrem
preparades unes llesquetes finíssimes de pa torrat i una quarta de gruyère ratllat.
En cada cassoleta col.locarem tongades de pa alternades amb capes de formatge. Els abocarem
el conjunt calentíssim del cas i escamparem per damunt de cada cassoleta una capeta final
de gruyère; les ficarem al forn prou fort, fins que es gratinaran bé (uns vint minuts;
o poc més).
Sopa de lletuga
Un plat de fulles de lletuga. Una cebeta, una cullerada de mantega de vaca, un gotet de brou, un
got de llet, un rovell d'ou, una cullerada de nata, sal, pebre-negre molt, sucre i nou moscada.
Escaldarem les fulles de lletuga; les passarem tot seguit per aigua freda i les tallarem a trossets
després.
En una cassola sofregirem la cebeta finament picada i, en estar un poc daurada, afegirem la lletuga
i el brou, que deixarem coure adobat amb sal, pebre-negre, sucre i nou moscada. La deixarem
refredar per a passar-la per la batidora i afegirem la llet, el rovell d'ou i la nata. Abans de servir-la,
la posarem a calfar; i, repartida en tasses, la presentarem acompanyada amb crostonets de
pa.
Sopa monacal
En una cassola sofregirem un parell de carlotes, un parell de naps dels blancs i de la classe
nap-i-col, un all porro prou gran i una col rulleta o de fulla ampla (tot ben tallat), i una culleradeta
de pebre-roig i abocarem l'aigua que considerem necessària perquè vaja coent-se
la verdura amb poc de foc. En estar tot cuit, afegirem un pessiguet d'herba-sana i
d'estragó, i la sal al gust. Ho servirem acompanyat de crostonets de pa o de pastetes de
consomé.
Puré de cigrons
Posarem a remulla des del dia abans mig quart de quilo de cigrons. Els bollirem en companyia d'un
parell de carlotes mitjanes, un all porro i una rameta d'api, amb la sal al gust. En estar cuit tot, ho
passarem per la batedora i per un colador i ho posarem al foc de bell nou; li afegirem un sofregit
d'all i pebre-roig, i una cullerada de julivert picat; deixarem que alce el bull i ho remenarem
bé per tal que el sofregit es barrege amb el puré. Ho servirem amb crostonets de
pa o pastetes de consomé.
Sopa primaveral
Podem triar tota mena de verdura que hi haja del temps, ben tallada; la sofregirem amb mantega
de vaca o oli en estar sofregida, li posarem una culleradeta de pebre-roig, i tot seguit li abocarem
l'aigua i la sal perquè vaja coent-se lentament. Un quart d'hora abans de servir-ho, li
afegirem un grapat de fideus, que deixarem coure després de rectificar-ho de sal.
Puré de faves
Podem utilitzar faves del temps o congelades. Les bullirem fins que estaran ben cuites. A banda,
sofregirem una ceba, una carlota i un all porro; en estar sofregit, posarem un poc de pebre-roig;
i després, hi abocarem el brou de les faves. Es deixa coure un quart d'hora, es passa per
la batedora en companyia de les faves i després es cola perquè no hi haja cap
grumoll o cap pelleta. Posarem la sal al gust, i ho servirem amb crostonets de pa.
Sopa mallorquina
Sofregirem una ceba picada molt fina; després, li afegirem un all picat, un poc de julivert
també picat i un parell de cullerades de puré de tomaca. En un morter picarem un
parell de pimentons verds torrats, als quals haurem llevat les pells i les llavors; els incorporarem
el sofregit i ho mesclarem tot bé. En una cassola posarem aigua amb un poc de sal i una
rameta de timó; en alcar el bull, abocarem llesquetes de pa torrat, tallades molt fines, i tot
seguit incorporarem el sofregit amb el pimentó i un polsim de nou moscada.
Sopa de col-i-flor
Prendrem una col-i-flor mitjaneta, un quart de quilo de creïlles, un litre de llet, sal, mantega
de vaca i un pessiguet d'herba-sana.
Després de rentar la col-i-flor en triarem un parell de ramets per cada comensal i els
bullirem a banda per tal de fer-los servir com a guarniment. La resta de la col la trossejarem; les
creïlles les tallarem a rodanxes, i ho posarem tot a bullir en l'aigua salada ben calenta i, en
estar tot cuit, ho farem puré. En una cassola fonarem la mantega; hi abocarem la llet
bullint, incorporarem el puré de creïlla i col, i ho adobarem al gust, per servir-ho
en una sopera amb els ramets de col surant al damunt.
Menu principal /
Arrossos /
Carns /
Peix /
Guisats i sopes /
Verdures /
Postres
© de la realització del web
B@LDO internet - © dels textos J. Martí Dominguez "Els Nostres Menjars"