 |
 |
|
 |
|
Versió en prova |
|
|
Al món occidental, la gent sembla que lluita per aconseguir una millora sens fi de les condicions de vida. Que això sigui realista o no ha estat molt debatut. D'una banda, els pessimistes sostenen que les limitacions físiques i biològiques impediran un major augment del consum material, atès que els recursos generats per la natura minvaran. Els optimistes, per altra banda, asseguren que els avenços tecnològics ens permetran superar aquestes limitacions, fins i tot hi ha qui intenta argumentar que el creixement és essencial per a la preservació de l'entorn. La raó que es dóna és que el creixement canvia els gustos dels consumidors en favor de la qualitat ambiental. En general, els optimistes semblen més preocupats per l'estabilitat econòmica i el consum material que no pas pels recursos naturals, el paisatge o la pròpia existència dels éssers vius. De fet, hom pot fàcilment tenir la impressió que els optimistes no es prenen gaire seriosament la informació actual sobre la contaminació ambiental i la destrucció del medi, l'ús dels recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat (ara unes 1000 vegades més ràpida que el ritme natural), els canvis en la cobertura del sòl, etc. Algunes posicions més
neutrals dins del "debat sobre el creixement" afirmen que el
creixement és un procés inevitable, essent el resultat de tantes
decisions, preses per consumidors i productors individualment, que són
impossibles de controlar. De manera similar, s'ha argumentat que tot esforç
per a parar el creixement comportaria recessions econòmiques i, com a
conseqüència inevitable, problemes socials i ambientals. Rússia, en
seria un bon exemple en la seva història recent. |
En la dècada dels anys 70, va haver-hi un avenç decisiu en el camp de la computació i com a conseqüència es desenvolupen programes per a realitzar simulacions mitjançant l'ordinador. També es proposaren models amb la intenció de preveure l'evolució de l'economia mundial. L'any 1.972, es presentà el Primer Informe del Club de Roma amb el títol The Limits to Growth obra de Jay Forrester i Dennis Meadow. Els autors desenvoluparen el model World2 formulat des de la perspectiva de la Dinàmica de Sistemes. Aquest model va ser un dels primers Models Globals que s'han fet servir i també un dels més importants. El model atragué l'atenció de la comunitat dedicada a realitzar prospeccions del futur i impulsà el desenvolupament de molts models. La seua característica principal era l'habilitat per a menar i combinar elements com ara la producció insdustrial, la població, qüestions relacionades amb el medi ambient, l'alimentació i l'energia en un món a escala. Mesarovic i Pestel avançaren en una direcció diferent i desenvoluparen el seu World Interdependence Model (WIM), el qual es feu servir en la preparació del Segon Informe del Club de Roma l'any 1.974 amb el títol Mankind at the Turning Point. Treballs com els referits són coneguts com Models Globals: Simulacions per ordinador caracteritzades per tres trets:
|
|
Caracterització del llatí medieval L'interessant problema lingüístic que es planteja arran de la conversió del llatí, a partir del segle VII, en una llengua escrita autònoma amb valor de koiné explica que hagin estat nombrosos els intents de caracterització del llatí medieval. Hom ha discutit sovint, com veurem, si el llatí de l'edat mitjana és una llengua morta o viva o semiviva, discussió que en realitat és poc fructuosa, i que parteix de l'ensenyament dels estoics, que transmeteren aquesta imatge biològica del fenomen lingüístic. L'escola medievalista alemanya de L. Traube, W. Meyer, etc., formada en la tradició de la klassische Altertumswissenschaft, considerava el llatí medieval des de la perspectiva del llatí clàssic i concedia una atenció especial a la imitació dels autors clàssics. Malgrat que els mètodes filològics aplicats als estudis dels textos medievals eren molt rigorosos i sistemàtics, el llatí medieval s'estudiava no pas com a fenomen autònom, sinó que se'l considerava com l'últim rebrot tardà de la literatura antiga. El caràcter específic d'aquest llatí medieval que diferia substancialment del llatí de l'antiguitat féu que aquests mateixos autors ja es plantegessin el fet de si es podia considerar aquest fenomen medieval com una llengua orgànica i viva. Però
estaríem d'acord amb D. Norberg quan afirma que una llengua no és pas un
organisme que neix, creix, envelleix i mor, sinó que és un mitjà de
comunicació entre els homes que pot funcionar bé o malament.
|
Diputació de Barcelona L'eclosió d'Internet s'ha donat a la dècada dels 90, però la seva història arrenca als anys 60 en plena guerra freda. El Departament de Defensa dels Estats Units va crear una xarxa de comunicacions que interconectava els punts neuràlgics de la seva estratègia militar. L'objectiu principal d'aquest sistema era, en el cas del temut atac soviètic, poder mantenir les comunicacions i, sobretot, que l'estructura de defensa no trontollés si l'enemic aconseguia destruir algun dels punts de la xarxa de defensa. En aquest darrer element hi ha un dels aspectes que han resultat claus en el creixement i popularització de l'actual Internet i que fa que sigui indestructible. L'objectiu dels creadors de la web era aconseguir una eina de treball que permetés crear i llegir textos a través d'una xarxa que ja intercomunicava a tots els científics del món. La web, basada en el concepte de l'hipertext, ha estat un suport excel·lent per l'entrada de les anomenades aplicacions multimedia a les comunicacions telemàtiques.Els responsables europeus
volen que aquesta eufòria entorn a les xarxes arribi fins a l’últim
racó de la societat. En aquest mateix sentit consideren que els
ajuntaments han de tenir un paper important en aquesta tasca. Malgrat tot,
aquests primers Netdays europeus han tingut molt poca transcendència i
cap promoció a Catalunya. Segons la Comissió Europea, d’aquí vint
anys la societat occidental s’estendrà entre els que són capaços d’utilitzar
els nous instruments tecnològics i els que no tenen aquesta sort. L’agreujament
de les desigualtats en aquest sentit tindrà grans conseqüències sobre
les diferències entre el Nord i el Sud mundials. |
|