Tres dècades d'Internet

Diputació de Barcelona

Introducció

L'eclosió d'Internet s'ha donat a la dècada dels 90, però la seva història arrenca als anys 60 en plena guerra freda. El Departament de Defensa dels Estats Units va crear una xarxa de comunicacions que interconectava els punts neuràlgics de la seva estratègia militar. L'objectiu principal d'aquest sistema era, en el cas del temut atac soviètic, poder mantenir les comunicacions i, sobretot, que l'estructura de defensa no trontollés si l'enemic aconseguia destruir algun dels punts de la xarxa de defensa. En aquest darrer element hi ha un dels aspectes que han resultat claus en el creixement i popularització de l'actual Internet i que fa que sigui indestructible.

Per desenvolupar aquest projecte l'Agència de Projectes d'Investigació ARPA va crear el 1969 la xarxa ARPANET instal·lant un ordinador a la Universitat de Califòrnia per transmetre informació als centres de computació de tres altres universitats.

Durant la dècada dels 70 i principis dels 80, aquesta xarxa era d'accés restringit als investigadors i les empreses privades que participaven en projectes finançats per l'administració. La National Science Fundation (NSF), va establir el 1985 cinc centres per a superordinadors configurant la xarxa principal que utilitzarà la comunitat científica. El 1991 una llei del Congrés dels Estats Units va aprovar la creació de la Xarxa Nacional per a la Investigació i Educació (NREN), i va estendre els serveis a tots els nivells de l'ensenyament.

El mateix any també es va permetre l'accés a Internet al sector privat a través de connexions alternatives a la xarxa que era subvencionada per diner públic. Les empreses multinacionals van començar a aprofitar aquest servei que els permetia reduir costos quan es comunicaven amb les seves delegacions escampades per tot el món.

Internet ja s'havia consolidat com una xarxa internacional d'ordenadors gràcies al protocol de comunicacions anomenat TCP-IP. Aquest protocol és el que s'encarrega de crear i administrar les dades que circularan d'un ordinador a un altre. El TCP-IP ha estat l'element tècnic que ha permès el creixement exponencial d'Internet sense que s'hagi col·lapsat tota la xarxa de comunicacions. És la solució que fa que Internet funcioni fins i tot si en queda una part fora de servei. De totes maneres, i arran de nivell de creixement que està assolint Internet, els organismes tècnics de la xarxa estan estudiant els nous sistemes per evitar que l'assignació d'adreces IP pugui arribar a quedar col·lapsada.

La popularització definitiva d'Internet ha arribat amb la World Wide Web (WWW). Es tracta d'una creació europea fruit del treball de Tim Berners-Lee i Robert Caillau que el 1989 treballaven conjuntament des del Centre Europeu de Física de Partícules (CERN), a Ginebra.

L'objectiu dels creadors de la web era aconseguir una eina de treball que permetés crear i llegir textos a través d'una xarxa que ja intercomunicava a tots els científics del món. La web, basada en el concepte de l'hipertext, ha estat un suport excel·lent per l'entrada de les anomenades aplicacions multimedia a les comunicacions telemàtiques. Les paraules marcades amb hipertext porten associada una adreça d'un altre document, al mateix ordinador o en una màquina a l'altre punta del món, amb més informació. El ratolí de l'ordinador és la principal eina de recerca d'informació. La creació de la web dona llum i colors a Internet ja que amb fotografies i gràfics els arxius de text són molt més vistosos.

Internet a Catalunya

A l'Estat Espanyol alguns científics van començar a utilitzar les seves connexions a la xarxa als inicis dels anys 80. Encara no hi havia connexió a Internet, es treballava amb els protocols OSI i altres i s'intercanviava amb aquesta xarxa el correu electrònic utilitzant passarel·les (gateways). Els módems d'aquella època permetien comunicacions a 1.200 baudis per segon.

El Plan Nacional de Investigación y Desarrollo va posar en funcionament l'any 1988 el programa IRIS (Interconexion de Recursos Informaticos), per a crear una xarxa espanyola de suport a la recerca. Aquest projecte ha arribat fins avui amb el nom de Red Iris i és l'accés que ha permès a totes les universitats i centres de recerca catalans.

Catalunya ha estat capdavantera a l'Estat espanyol en l'accés i la promoció de les xarxes. La Universitat Politècnica de Catalunya ha desenvolupat una tasca molt important de recerca i de difusió. Abans de l'arribada d'Internet i la web, Catalunya, conjuntament amb les Illes i València, va ser una de les zones on més es van desenvolupar les anomenades BBS (Butlletin Board System).

En aquesta època l'empresa Servicom va començar a marcar el camí entre les empreses que després van oferir l'accés a Internet. La BBS de Servicom, va crear el primer servei on-line per les seus abonats. El mes de novembre de 1994 el Periódico de Catalunya va ser el primer diari espanyol que creava una edició digital de la seva edició de paper. Uns mesos mes tard l'Avuí va ser el primer en disposar d'una web a Internet. Durant uns mesos Barcelona va ser la ciutat del món amb més edicions de diaris a Internet.

Alguns científics ja portaven anys connectats a la xarxa i algunes universitats ja oferien serveis força complets a la web de la Universitat Jaume I de Castelló que posteriorment va crear el buscador "Donde". De totes maneres no va ser fins l'arribada de La Infopista que va crear-se un producte pensat pel nou usuari que es començava a moure per Internet. Des d'un principi aquest projecte tenia la voluntat d'adreçar-se a la nova comunitat internauta que naixia amb l'objectiu de configurar-se com un mitjà de comunicació electrònic.

El barri català d'Internet: La Infopista i VilaWeb

La Infopista es va posar en marxa el maig de 1995. La van crear els periodistes Vicent Partal i Assumpció Maresma. Aleshores Internet semblava un reducte reservar tècnics en informàtica i científics dedicats a recerques i intercanvis internacionals. La infopista va néixer com un projecte periodístic i mica en mica s'ha anat configurant per aconseguir-ho.

Partal, Maresma i Associats van considerar que en el complex entramat d'Internet calia especialitzar-se i va buscar el seu espai a partir del fet lingüístic però sense limitacions territorials perquè la xarxa els permetia ser oberts a tot el planeta. El primer pas va ser crear un directori de tots els recursos que hi havia a la web entorn al català i els Països Catalans, fossin escrits en català o qualsevol altra llengua.

El 40 per cent dels primers usuaris de la Infopista ho feien des de l'estranger, fonamentalment des dels Estats Units, però també el Japó, Austràlia o Amèrica Llatina, indrets on la xarxa ja s'havia desenvolupat abans. Durant els primers mesos de la Infopista Vicent Partal celebrava amb entusiasme aconseguir un centenar de visites diàries a la pàgina principal del seu directori. Actualment, dos anys més tard, tota l'estructura de VilaWeb supera els tres mil accessos diaris a la seva portada.

Just un any després de la seva creació La Infopista es va convertir en VilaWeb. L'infopista catalana havia aconseguit un nombre elevat d'usuaris fidels i amb molts elements en comú. VilaWeb és des del maig de 1996 l'entorn on creix el barri català d'Internet amb l'objectiu de consolidar el que s'anomena una "comunitat digital". Aquest nou concepte es fa servir per definir grups d'internautes que es comuniquen, relacionen i treballen a través d'Internet.

La posada en marxa de les VilaWebs locals, juny de 1997, ha permès refermar aquesta idea de "comunitat al lligar-la al fet territorial de cada nova VilaWeb és manté i s'accentuen els aspectes locals. D'alguna manera no n'hi ha prou en ser una "comunitat digital" i intangible i s'accentuen els elements presencials o físics comuns, en aquest cas el fet geogràfic i d'identificació amb un municipi.

VilaWeb ha buscat nous sistemes per presentar la informació. Cada setmana a través de l'IRC (Internet Relay Chat) els internautes poden preguntar directament en una mena de taula rodona a personalitats polítiques, famosos de la cultura o esportistes reconeguts. VilaWeb també manté un servei de notícies que s'actualitza constantment i un sistema de fòrums organitzats temàticament que permet els debats oberts.

Vicent Partal, director de VilaWeb, considera que el seu projecte encara no esta tancat i continua evolucionant "ara l'objectiu és convertir vilaweb en un mitjà informatiu que respongui al que exigeix aquesta nova comunitat que hem aconseguit crear. Ha de ser un mitja nou que aprofiti els recursos i les possibilitats que ofereix Internet".

A Internet no calen grans inversions per tirar endavant un mitjà de comunicació, i la prova es que dos periodistes amb pocs recursos econòmics han estat els protagonistes d'un fet que ha esdevingut clau a l'Inici de la Internet catalana.

Mentre la Infopista creixia i ens convertia en VilaWeb apareixien molt més recursos i serveis a Internet. En aquests temps s'han creat nous directors generals catalans com és el cas LincaWeb, dedicat a la llengua catalana, o Catalunya Web a Web que ha indexat totes les webs de municipis i ajuntaments catalans.

També s'ha millorat i incrementat el nivell de la informació que donen institucions i empreses. Són webs de referència les pàgines i els serveis que donen Ajuntament de Barcelona i el servei Gencat de la Generalitat de Catalunya.

Paral·lelament s'han multiplicat com bolets les anomenades webs personals un fenomen nou i estretament lligat al progressiu accés de la societat civil a Internet. Els usuaris un cop han perdut la por a la xarxa, s'hi comencen a moure amb comoditat, se n'adonen que ells mateixos poden ser creadors de continguts.

Les pàgines personals són un mar de sorpreses d'informació alternativa i capacitat tècnica i creativa. No hi falten els reculls de fotografies familiars o de les dèries més estranyes i els col·leccionismes més variats.

A la xarxa hi ha diversos projectes en marxa per donar espai gratuït a tots aquells internautes que volen tenir el seu espai digital. Un del més coneguts és Geocities que darrerament ha arribat a censar un milió de ciutadans virtuals. Aquests espais intenten reproduir l'estructura de grans ciutats on tothom té la seva casa.

Les últimes tecnologies

Estats Units continua marcant el camí de la innovació tècnica a Internet. De totes maneres la mateixa xarxa permet que el retard de difusió d'aquests avanços tecnològics sigui mínim entre la presentació d'un nou producte o una nova aplicació fins que comença a experimentar-se. Això no deixa de banda que Europa sigui sobretot consumidora de tecnologia i programari produïts als Estats Units.

Malgrat algun intent europeu de trencar aquesta inèrcia els Estats Units i Canadà són el punt de referència en el desenvolupament tècnic d'Internet. L'alternativa per trencar o contestar aquesta dinàmica, si es dona per perduda la batalla tecnològica, és intentar treballar amb les idees per ser creadors de continguts. Un objectiu gens fàcil i que intenten impulsar els organismes comunitaris.

El sons a la web

L'evolució tecnològica d'Internet es segueix molt atentament des de Catalunya. La incorporació de l'àudio i el vídeo a la web han estat aplicacions recents i que empreses catalanes han incorporat immediatament. Catalunya Ràdio va ser una de les primeres emissores en emetre so en directe a través d'Internet. Actualment emeten en directe les quatre emissores de la Corporació Catalana de Radiodifusió. Segre Ràdio ha estat la primera que ha emès en estèreo i les emissions de COM-Ràdio i Ràdio Vilafranca també poden seguir-se les vint-i-quatre hores del dia en directe a través d'Internet.

La ràdio via Internet ha fet oblidar, d'un dia per l'altre, la batalla legal entre la Generalitat i el govern de l'estat per les emissions d'Ona Mitjana. Ara a través d'Internet no cal ni demanar llicència per crear un canal que emet les vint-i-quatre hores del dia i que pot escoltar-se en qualsevol lloc del món on arribi el telèfon.

La imatge a la web

L'entrada del vídeo en temps real a Internet ha estat l’últim pas de la integració dels antics mitjans de comunicació. Les transmissions de vídeo encara no tenen la mateixa qualitat d'imatge que la televisió però la millora és impressionant en cada nova versió dels diferents programaris (RealVideo, Vivo, VDO...).

L'empresa barcelonina Lavínia TV ha estat pionera en aquest camp i ha creat la primera televisió europea que només emet per Internet. Mediàpolis TV va iniciar la seva programació el maig de 1997 i ofereix notícies i reportatges de cultura, tecnologia, videoclips musicals... Mediàpolis TV parteix del concepte de televisió clàssica però incorpora noves propostes com el fet de poder escollir els programes a la carta o poder buscar a la web informació complementaria de les notícies que ofereix.

Amb aquesta voluntat d'experimentar Lavínia TV també ha impulsat Mediàpolis-Arenys, la primera televisió local catalana que emet per Internet. L'experiència de Mediàpolis-Arenys aporta novetats respecte al primer projecte de Mediàpolis TV. Aquesta televisió local resol diversos intents infructuosos d'impulsar una televisió local en un municipi petit (Arenys de Mar, 11.000 habitants). Mediàpolis-Arenys no es planteja només ser una televisió que ofereix reportatges d'actualitat sinó que aprofita el seu sistema d'emissió d'àudio i vídeo per separat per fer les funcions de televisió o ràdio clàssiques segons ho requereixi el seguiment informatiu d'un tema.

La possibilitat de deixar en arxius les imatges i els sons permet anar creant una base documental de gran interès i accessible a qualsevol hora i des de qualsevol punt.

L'emissió de vídeo per Internet és un dels camps en els quals s'hi estan dedicant més reforços i on també hi ha més interès dels grans grups de comunicació. Les aliances, una de les claus del creixement d'Internet, són a l'ordre del dia. En aquest cas es tracta d'acords entre grups televisius (NBC, CNN, ABC...) amb companyies informàtiques (Microsoft, RealNetworks, Vivo...). El control de la informació a Internet està generant grans batalles empresarials, algunes encobertes i d'altres subterrànies. Els grans grups econòmics es juguen i disputen a Internet el prestigi, els seus futurs mercats de comerç electrònic i sobretot el control de la informació i els beneficies que ha de donar la seva compra i venda en una nova societat on la informació serà el valor més preuat.

El correu electrònic

Els serveis basats en el correu electrònic són els que tenen un us més important dins d'Internet. El correu electrònic (e-mail) és la clau d'aquests altres serveis de missatgeria que s'agrupen entorn als anomenats Grups de noticies o discussió (newsgroups) i les llistes de correu

L'e-mail és el sistema més popular i més senzill d'utilitzar. A partir d'una adreça (diputació@diba.es), formada per nom i un domini identificat prèviament dins d'Internet, qualsevol missatge llençat a la xarxa troba el seu destinatari entre els seixanta milions d'usuaris.

La bústia electrònica està situada a l'ordinador del nostre proveïdor de serveis d'Internet (ISP) i per tant per poder llegir el correu electrònic cal connectar-se i recollir els missatges. La bústia es oberta les vint-i-quatre hores del dia esperant correu i no obliga a estar connectat constantment. El cost d'enviar o rebre un correu electrònic es mínim i té tarifa única per qualsevol destinació del món.

Hi ha programes dedicats específicament a la gestió del correu electrònic (Eudora, Pegasus,...) i les ultimes versions dels principals navegadors (Netscape i Internet Explorer) porten els programes d'e-mail incorporats (Netscape Mail i Internet Mail)

A partir de l'e-mail es poden accedir altres serveis d'Internet. En aquests altres casos la variant es que el mateix missatge pot arribar a moltes persones simultàniament. Es tracta de les Llistes de Correu i els Grups de Notícies (Newsgroups) o Fòrums de discurssió.

Les Llistes de Correu són sistemes que reenvien els correus electrònics a tot un seguit d'adreces d'usuaris d'Internet que prèviament s'hi han donat d'alta. Les llistes de correu es creen per intensos temàtics i poden tenir centenars de subscrits. Hi ha diversos programaris (Listserv, Majordomo...) que fan funcionar les llistes i segons cada cas hi ha ordres i normes diferents d'accés. El primer missatge que es rep al entrar a una llista explica tots els comandaments de gestió i cal guardar-lo per poder donar-se de baixa. Abans de fer l'alta cal tenir clar que hi ha llistes que tenen molta activitat fàcilment poden generar algunes dotzenes d'emails diaris.

L'exemple més senzill per explicar que són els Grups de Notícies (Newsgroups) és el d’una cartellera on tothom i penja el seu missatge. Els destinataris són tothom qui s’interessen pel títol d’aquell grup de notícies i llegeixin els textos que hi ha penjats.

A inicis de 1996 hi havia uns deu mil grups de noticies a la xarxa Usenet. A finals del 1997 hi ha més de 22.000 grups. Les temàtiques són molt variades i arriben a uns nivells d’especialització altíssims.

Els grups estan classificats a partir d’abreviatures i s’organitzen en forma d’arbre. Per exemple: soc.culture.catalana tracta temes socials i culturals catalans. Gran part de la polèmica sobre la pornografia a Internet s’ha generat a partir dels newsgroups.

La web i els navegadors

El word Wide Web (www) és el sistema més popular d’accés a la informació d’Internet. Gràcies a l’hipertext i només clicar damunt d’una paraula, entrem en una teranyina d’enllaços que ens porten d’un a un altre ordinador, d’una punta a l’altre del món. L’hipertext és sobretot intuïtiu i àgil. No cal fer us del teclat i només cal saber triar enmig dels allaus d’informació que ens arriben a la pantalla de l’ordinador.

Per aquest mar d’informació es navega amb una programes anomenats navegadors (Netscape Navigator o Comunicator i Internet Explorer són els més populars d’una llista molt llarga). Actualment les últimes versions dels navegadors més populars porten incorporats els programes d’e-mail i el lector de news.

La definició de World Wide Web o abreuja web té més d’un significat. La mateixa paraula significa el concepte o el sistema però també es parla de pàgina web com un conjunt de pàgines webs. L’internauta fàcilment es familiaritzarà amb la paraula i sense més la fa servir amb tota propietat.

Els buscadors o indexadors són els sistemes més recorreguts per buscar i trobar informació a dins de la web. Els principals buscadors mundials (Yahoo!, Altavista, Excite...) tenen sistemes de bases de dades que permeten fer-los una pregunta i aconseguir una o centenars de respostes segons el cas.

Altres serveis de recerca d’informació

La World Wide Web és un dels anomenats serveis de recerca d’informació d’Internet però també n’hi ha d’altres: gopher, wais, Telnet i finger.

El Gopher va ser el percussor de la web. Es tracta d’un senzill sistema d’empaquetament d’informació organitzada jeràrquicament en forma de directoris, subdirectoris i carpetes. Quan es consulta un servidor de gopher s’hi navega d’una manera semblant al sistema d’arxius de l’explorador de Windows.

El gopher el van crear a la Universitat de Minnesota (EUA) i el seu nom li dona un esquirol que viu als prats dels campus universitaris. Aquest sistema es va considerar molt innovador i pràctic però la web l’ha arraconat i en molts caos l’ha substituït. Encara funciona el servidor gopher de la Universitat Jaume I de Castelló (gopher.uji.es).

Telnet és un protocol que permet connectar-se a ordinadors remots i fer-los funcionar com si fossin la màquina pròpia. S’acostuma a fer servir per executar programes a través ordinadors més potents o consultar bases de dades (el cas, fins fa unes setmanes, del catàleg de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Ara s’ha actualitzat i pot consultar-se, més fàcilment, a partir de la mateixa web). Permet que hi hagi varies persones simultàniament treballant en un mateix ordinador i, sobretot, estalvia el desplaçament.

Els Serveis de Transferència d’Arxius

Un FTP (File Transfer Protocol) és una aplicació que permet intercanviar arxius. El procés és bidireccional i quan es connecta a un servidor de FTP poden agafar-se o deixar-se els arxius. Quan es tracta de recollir informació cal saber si el servidor és d’accés públic o cal donar una contrasenya. En molts casos els arxius que poden recollir-se són comprimits i cal conèixer prèviament la informació que contenen. L’FTP es col·loquen les noves pàgines web amb els gràfics i altres arxius corresponents a dins de l’escultura del servidor.

Archie és un sistema de recerca que permet localitzar fitxers i directoris entre els milers de servidors FTP anònims. La consulta s’ha de fer mitjançant Telnet buscant una base de dades que sol·liciten informació molt precisa.

Aquestes funcions han estat assumides per bases de dades consultables des de la web. Amb el navegador la consulta és força més ràpida i les últimes versions permeten fer FTP des del mateix programari. De totes maneres la web, a vegades, no té totes les respostes i cal recórrer a l’Archie.

El xat i els sistemes de conversa

El Xat o IRC (Internet Relay Chat) és el principal servei de comunicació i conversa personal a través d’Internet. Amb la progressiva incorporació de la multimedia al parc d’ordinadors també hi ha noves possibilitats tècnicament més completes: la telefonia per Internet (Internet Phone) i la videoconferència (Cu-SeeMe, Netmeeting...)

Un Xat és un sistema que permet parlar, mitjançant text escrit, en temps real amb altres usuaris que tenen funcionant la mateixa aplicació. Per fer-ho cal connectar-se a un servidor d’IRC i escollir o crear un canal a dins del qual es manté la conversa.

Hi ha servidors de xat que s’agrupen en xarxes i això permet que hi hagi molts més usuaris connectats simultàniament. La xarxa més popular és Undernet que agrupa servidors de tot el món i que a les hores punta de la nit pot arribar a tenir entre deu i quinze mil usuaris connectats. A l’estat espanyol hi ha una xarxa anomenada IRC Hispano que agrupa una dotzena de servidors de xat dels principals proveïdors espanyols i convoquen fàcilment dos i tres mil usuaris cada nit.

A través del xat es creen autèntiques colles d’amics. Al canal #catalunya d’undernet cada dia hi ha, durant tota la tarda i fins entrada la matinada, un mínim de cinquanta usuaris connectats. En molts casos els ‘ircaries’ mantenen varies converses alhora per més d’un canal. Aquests canals més massius fan trobades periòdiques amb sopars que acaben essent multitudinaris.

Amb objectius més definits hi ha propostes de xats moderats i temàtiques concretes. VilaWeb ha creat a través del seu servidor d’IRC diferents espais de discurssió sobre temes específics: ensenyament, ecologia, internet... Es especialment seguida la convocatòria de cada dimecres on hi ha un convidat més o menys conegut i popular que molt sovint té d’aquesta manera el seu primer contacte amb Internet. La intervenció de Jordi Pujol, al xat de VilaWeb, va convocar tres-cents internautes que van poder parlar directament al president de la Generalitat.

BTV, la televisió local de Barcelona, emet en directe, per antena, els xats que organitza setmanalment, a continuació d’un debat televisiu. D’aquesta manera, els telespectadors poden seguir, des de casa seva, la discussió sense necessitat d’estar connectats a Internet.

El programa ‘conectados’ de la COPE de Barcelona, especialitzat en informàtica, multimedia i comunicacions ha transmès els continguts de la seva tertúlia a través del xat des d’on es rebien i responien, en directe, les preguntes dels oients.

Els sistemes de conversa a través d’Internet són l’última innovació tecnològica. Requereixen un programa específic (Internet Phone de Vocaltec, NetPhone, WebPhone o els omnipresents Netscape Confernce in NetMetting de Microsoft) i un ordinador amb configuració multimedia (tarja de so i micròfon). El nivell de la qualitat de la transmissió de veu és molt bo.

Alguns d’aquests programes també permeten la transmissió d’imatge i mantenir una videoconferència. Hi ha un programari específic dedicat a aquest camp anomenat CuSeeme. La qualitat d’aquest sistema depèn molt de l’estat de la xarxa i que es pugui mantenir l’amplada suficient de transmissió que exigeix l’ús d’àudio i vídeo simultàniament.

En els casos aquest sistema de conversa és un alternativa molt més econòmica als sistemes de telefonia clàssica i, sobretot, a la videoconferència via satèl·lit o amb línies dedicades.

FAQs: les preguntes més freqüents

Amb les inicials FAQ (Frequently Asked Questions) es recullen per tot internet les preguntes més freqüents que es fan els inernautes. És a dir, aquells temes que repetidament apareixen i es plantegen al voler descobrir els secrets de la xarxa. Hem respost algunes d’aquestes possibles FAQ:

Què és la interactivitat multimedia? Quina informació es pot trobar a Internet? Internet és un mitjà de comunicació? Quants ordinadors hi ha Internet i Internet és segura? Què és el comerç electrònic? Què és delicte a Internet?

Què és la interactivitat?

Potser la principal característica d’Internet és que no és un mitjà passiu: el correu electrònic, els fòrums de discussió i nombroses aplicacions associades a la web permet a tots els usuaris dialogar, fer-se escoltar i fins i tot crear informació. L’hipertext és un altre element que permet al lector-usuari escollir cap on vol adreçar la seva recerca o selecció d’informació.

Internet també és l’únic mitjà amb vocació d’exhaustivitat, per la capacitat d’emmagatzemar que permet la digitalització i els enllaços de la web. Des de qualsevol punt podem tenir accés a volums immensos d’informació, d’arxius i de documents sobre un fet concret. Ningú no podrà trobar-ho tot, però amb una mica de paciència tothom pot trobar el que busca.

Internet és també un mitjà perdurable. Res es perd. Tot el que es pot trobar pot guardar-se, d’aquí a un any, deu o cent serà perfectament accessible.

Internet permet la legislació d’imatge i so, com la televisió, dels textos i gràfics com als diaris i revistes, i a més a més permet moure’s amb total interactivitat. És el mitjà a la carta.

El "lector d’Internet" té més possibilitats de personalitzar els temes que vol trobar, d’aprofundir en aquells temes que més l’interessen. És molt senzill deixar un comentari a l’autor d’un article, pot costar menys de 30 segons. Es pot preguntar el que no ha quedat clar d’un reportatge, felicitar o criticar al qui l’ha escrit, ampliar la informació o suggerir nous temes. Aquesta és la gran novetat.

Què és pot trobar a Internet?

A Internet es pot trobar de tot. Una juguesca consisteix en pensar temes suficient complicats per encarregar que els busqui algun dels robots de recerca que funcionen a Internet. Sistemes tan senzills d’utilitzar com Altavista, Infoseek o Yahoo!, que ho classifiquen tot, són normalment imbatibles i repassen milions de documents en menys de 15 segons.

Si en els primers temps dominaven els continguts tècnics o de qüestions relacionades amb la informàtica, ara això ha canviat. La xarxa és la vertadera enciclopèdia universal. Sobretot d’ençà que l’Enciclopèdia Britànica ha creat la Britànica Internet Guide i ofereix una web amb més de 65.000 entrades de recursos de la pròpia Internet. Els continguts de l’Enciclopèdia Britànica també són consultables, encara que amb subscripció o d’una forma restringida pels no subscrits. A Catalunya, un projecte molt més modest permet consultar l’Enciclopèdia Catalana a través de VilaWeb.

Internet és un mitjà de comunicació?

Internet està fent trontollar molts dels plantejaments que s’han fet servir per analitzar els mitjans de comunicació durant els darrers cinquanta anys. Es tracta d’un canal que permet la distribució de continguts de tota mena, siguin o no periodístics. Poc a poc s’està convertint en un nou mitjà, amb capacitat de seguir l’actualitat com poden fer-ho la premsa, la ràdio o la televisió i incorpora altres possibilitats que el fan molt més atractiu.

En un primer període han estat els tècnics els qui han dominat la xarxa i els productes realment periodístics han estat molt pocs. Aquesta tendència ha anat canviant i progressivament es van obrint noves finestres informatives.

En la majoria de casos la premsa, la ràdio i la televisió han repetit pel canal Internet els seus continguts, sense fer-ne adaptacions significatives. Els primers passos a Internet de grans capçaleres, sobretot de diaris, ha estat descarregar a la xarxa el treball diari de la redacció només fent l’obligada conversió tècnica. Normalment s’ofereixen gratuïtament i busquen experimentar i posicionar l’empresa per no quedar al marge d’Internet. Actualment a Internet es pot accedir a milers de diaris ràdios "on line".

Però a més de reproduir els mitjans tradicionals, Internet dóna peu formats híbrids, i a assaig d’allò que probablement seran els mitjans propis de la xarxa. Aquest ja és un segon pas que obliga a dedicar-hi un esforç concret. Es tracta de la creació de nous mitjans que aprofitin els aspectes d’interactivitat, participació, immediatesa i infinitat de noves propostes tecnològiques que permet el sistema. Cada dia són més els periodistes que ja treballen només a Internet.

Els periodistes continuen sent necessaris, però cal que es replantegin molts aspectes de la seva feina. Hi ha qui ha dit que els periodistes seran els guàrdies de la informació. Com més continguts hi hagi a Internet més caldrà que algú posi ordre en aquesta pila d’informació en brut. La selecció l’haurà de fer algú de prou confiança i solvència que faci la tria i la presenti d’una forma clara i atractiva.

Quants ordinadors hi ha Internet?

82.000.000 d’ordinadors estaran connectats a Internet a finals de l’any 1997, segons l’informe de l’empresa investigadora de mercats Dataquests. Aquesta xifra inclou les màquines que fan de servidors i les dels usuaris que es connecten a les xarxes.

A inicies de l’any 1997 el nombre de servidors connectats les 24 hores del dia, oferint informació de tots tipus, era de més de 16 milions a tot el món, ara ja s’acosta als 20 milions. A Europa n’hi havia una quarta part (uns quatre milions) i s l’Estat Espanyol 118.809.

Aquests servidors estan integrats en unes 200.000 xarxes de tot tipus (públiques, privades, universitàries, científiques, comercials, etc...). Tot aquest immens entramat conforma Internet.

El nombre d'usuaris que va superar els 60 milions, a finals de 1997, hi ha qui assegura pot haver-se duplicat durant l'any 98. A l'Estat Espanyol el nombre d'usuaris ja voreja els dos milions de persones.

És segura la xarxa ?

La privacitat de les comunicacions i la seguretat en les transaccions econòmiques són, actualment, les principals preocupacions d'Internet. Per una banda hi ha en joc la intimitat dels cibernautes i per l'altra que pugui expandir-se a través de la xarxa el comerç electrònic.

La seguretat de les comunicacions amb sistemes d'encriptació cada cop més complexes és una dels camps on hi estan invertint més les companyies que veuen el potencial comercial que hi ha dins d'Internet. Els actuals programaris que fan servir els usuaris ja incorporen unes garanties molt altes de confidencialitat i aconseguir saltar-se els sistemes de seguretat dels servidors només poden fer-ho especialistes.

PGP són les inicials de Pretty Good Privacy (PGP) un sistema d'algoritmes d'encriptació creat per Phil Zimmermann i que s'ha demostrat com un dels més segurs que existeixen. Encara no se li ha trobat cap defecte i fins i tot el govern nord-americà ha intentat evitar la seva exportació al considerar-lo un secret tecnològic. La preocupació estatal era, sobretot, perquè les versions PGP de Zimmermann no inclouen una porta del darrera que permeti a agències governamentals accedir a la informació encriptada.

Es guanya diners a Internet?

A part dels creadors i empreses dedicades al disseny i confecció de webs i totes les empreses que ofereixen connectivitat i altres serveis de comunicacions hi ha tot un seguit de negocis que es comencen a generar dins d'Internet.

Una quarta part dels serveis de la xarxa són de pagament, tot i que els més rentables són gratuïts. La fórmula consisteix en aconseguir moltes visites en una pàgina i col·locar-hi publicitat. Els anuncis poden ser intel·ligents i més informatius i els anunciants saben exactament quantes persones s'han interessat pel producte.

Al marge de la publicitat, el futur econòmic d'Internet és l'anomenat comerç electrònic. La seguretat de les transaccions en la xarxa és bàsica pel desenvolupament d'aquest tipus d'activitat comercial. Els últims mesos han aparegut nombroses aplicacions pensades per la venda a través d'Internet. La Caixa i el buscador espanyol Olé han creat espais propis, amb els sistemes de seguretat necessaris, que són la versió digital dels grans centres comercials.

Hi ha botigues virtuals a Internet que ja són emblemàtiques. És el cas d'Amazon el principal sistema de venda de llibres que gira milions de dòlars anuals.

Què és delicte a Internet?

A l'Estat Espanyol la major part dels delictes que es poden cometre per Internet van regular-se en el nou Codi Penal. Des d'aleshores s'accepta que sigui considerat un delicte contra la intimitat la intercepció de correu electrònic o qualsevol altre tipus de comunicació o document, que quedi assimilada a la violació de correspondència. Algunes resolucions als Estats Units, malgrat la diferència de legislacions, han exclòs aquest dret a la privacitat quan es tracta d'un correu electrònic subministrat per l'empresa a un treballador.

El nou Codi Penal espanyol també tipifica els actes consistents en apoderar-se, utilitzar, modificar, revelar, difondre o cedir dades reservades de caràcter personal que estiguin registrades en fitxers o qualsevol suport digital. S'inclou com un delicte l'estafa electrònica consistent en la manipulació informàtica.

També hi ha els delictes contra la propietat intel·lectual i en aquest camp desapareix l'exigència de que la conducta del tipus bàsic sigui intencionada. Amb la proliferació de les obres multimedia i l'implementació de les xarxes aquesta protecció no afecta només als programes d'ordinador sinó també als arxius amb imatges, gràfics, sons, vídeo, textos, animacions...

Finalment també es penalitza la tinença il·lícita d'útils, materials, instruments, programes d'ordinador o aparells destinats específicament a cometre aquests delictes. Entren dins d'aquest capítol tots els programes i utilitats que fan servir els hakkers.

Javier Ribas, advocat barceloní que s'ha especialitzat en dret informàtic, destaca que "el nivell de delinqüència a Internet és molt baix en comparació amb el volum de transaccions que s'efectuen diàriament".

Paralelament aquest nous delictes Internet ha vist com es començaven a cometre altres delictes convencionals, que ja eren recollits pel Codi Penal i que ja poden ser jutjats al marge de l'entorn tecnològic que es produeixen. En aquesta situació es troben els casos de tràfic de pornografia amb menors detectats l'últim any.

Les Comunitats Digitals

El concepte de comunitat digital és molt extens i ampli. Un dels principals atractius que té, com tot Internet, és la seva definició o justament les múltiples definicions que pot tenir. Hi ha molts exemples de comunitat que responen a entorns professionals, geogràfics, culturals... La comunitat digital és una paraula nova com ho és el que vol significar un grup que viu i es relaciona a través de les xarxes telemàtiques.

Quan es parla de comunitats digitals sobretot s'acostumen a generar més preguntes que respostes. Des de, perquè i com neixen i es consoliden? fins a, quants tipus de comunitats virtuals existeixen i a quantes comunitats pot pertànyer un mateix internauta?

Les relacions al si d'una comunitat digital també són molt heterodoxes i varien segons cada cas i els sistemes organitzats i que marquen l'estructura de la comunitat. Hi ha una tipologia bastant variada dels membres que configuren les comunitats. Una pluralitat de ciutadans digitals que d'alguna manera es correspon a la de les comunitats presencials. Des dels líders carismàtics, els militants apassionats, els polemistes encarnissats, els treballadors incansables, etc... En aquest camp relacional, i segons les característiques pròpies de cada comunitat, també es regulen de forma diferent les normes de comportament i l'anomenada netiquette (l'etiqueta de la xarxa).

També és molt variat el perquè i a quin fet o necessitat social correspon la creació d'una comunitat digital i a vegades quina mancança o buit social intenten resoldre.

Tinet i les xarxes cíviques

Tinet (Tarragona InterNET) és una experiència d'accés públic a Internet a Tarragona que va néixer amb l'objectiu de promocionar la Societat de la Informació en les llars, empreses i entitats de la ciutat de Tarragona i les seves comarques. L'Ajuntament de Tarragona i altres entitats públiques i privades han donat suport a aquesta experiència.

En una primera fase, la principal línia d'actuació de Tinet va ser promoure la connexió a Internet d'una manera fàcil, senzilla, molt econòmica i fins i tot en alguns casos gratuïta. Un dels objectius inicials era arribar a crear una freenet, una xarxa d'accés totalment gratuït on les empreses contribueixen al seu manteniment.

Tinet va començar a donar servei l'octubre de 1995, i abans de Nadal, uns cinc-cents usuaris (incloent unes cent empreses i entitats) ja va s'havien convertit en internautes. En els primers mesos de funcionament va ser l'Ajuntament de Tarragona qui va promocionar el fons econòmic per operar.

Immediatament el projecte va trobar més entitats col·laboradores: la Diputació de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, l'Autoritat Portuària, la Caixa de Pensions i l'Ajuntament de Tarragona. Durant l'any 1996 aquestes entitats van ser les que van finançar el funcionament de Tinet.

S'han creat alguns punts públics d'accés a Internet a on el ciutadà pot accedir a les informacions municipals i de tot el sistema Tinet i navegar per Internet. La Biblioteca Municipal ha estat de les primeres a l'Estat en donar un accés públic i gratuït a Internet. Als ciutadans se'ls ha ofert espai als servidors de Tinet per allotjar-hi les seves pàgines electròniques personals. La vida de la comunitat s'ha dinamitzat a partir de llistes de correus, fòrums i xats.

La participació de la Cambra de Comerç ha estat important per poder arribar a les empreses. Això és particularment important per les petites i mitjanes empreses que, en general, tenen un gran desconeixement d'unes tecnologies que poden tenir un gran impacte en la seva activitat.

Un aspecte important d'aquesta revolució digital és la seva incidència social. Molts ciutadans han ofert la seva col·laboració pel desenvolupament de Tinet. A l'entusiasme inicial per l'accés fàcil a les xarxes li ha seguit un continuat interès pels nous desenvolupaments i serveis que els propis usuaris suggereixen. Per altra banda l'administració troba en aquest espai un nou canal per arribar als ciutadans.

A finals de l'any 1997 hi havia al voltant de 5.500 tinetaries connectats, dels quals uns 350 són empreses i uns 250 són entitats. El pressupost de la Fundació Ciutat de Tarragona que és qui administra Tinet és d'uns 60 milions de pessetes anuals, dels quals uns 40 milions són de Tinet.

Tinet ha consolidat la seva estructura i en aquests moments té contractades dues persones a temps complet dedicades exclusivament al seu funcionament. Per l'any 98 es previs que s'hi incorporin tres becaris universitaris a mitja jornada.

BCNet

BCNet (Barcelona Xarxa Ciutadana, Barcelona Cívic Network) és la xarxa creada per a facilitar la participació activa a Internet als ciutadans de Barcelona. Ha estat impulsada per persones i entitats agrupades entorn a Pangea i diversos projectes vinculats a la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va presentar en societat amb l'apadrinament de l'Ajuntament de Barcelona i ha començat a treballar en diversos programes de promoció de les xarxes als districtes de la ciutat.

BCNet intenta oferir aquells recursos de les xarxes electròniques que permetin un benefici social, econòmic, educatiu, cultural, i cívic al ciutadà de Barcelona.

Els objectius de BCNet: l’ideari d’una xarxa cívica

• Millorar la qualitat de vida dels ciutadans utilitzant la comunicació digital tan local com global per tal de fomentar la creativitat i dinamisme de la societat civil.

• Mantenir el sistema d’accés i materials més estesos i econòmics per als ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

• Cridar l’atenció als ciutadans de les avantatges, les possibilitats i també les limitacions d’aquestes xarxes.

• Ampliar la formació del ciutadà sobre l’ús apropiat d’aquestes tecnologies.

• Fomentar la creació de nous serveis de valor afegit en aquestes xarxes per tal de promoure la creació de nous llocs de treball i noves oportunitats de negoci a la ciutat.

• Qualsevol ciutadà de Barcelona pot ser membre de BCNet. La informació i la comunicació en BCNet la proveeixen els mateixos usuaris de la xarxa, individual i col·lectivament.

Les comunitats virtuals professionals

Les comunitats virtuals també s’han configurat en els entorns professionals. En aquests casos el punt d’unió és la feina i els interessos comuns que creen les pròpies especialitats professionals. A Catalunya alguns col·legis com els metges, els economistes o els advocats estan impulsant espais virtuals de gran interès pels seus membres.

Aquestes comunitats virtuals professionals han nascut arran de l’interès de les mateixes organitzacions per dotar als seus membres de les eines d’accés de la nova Societat de la Informació.

En la majoria de casos els primers passos han estat senzills: donar connexió a Internet i facilitar els l’aprenentatge i els coneixements bàsics per la recerca i l’intercanvi d’informació.

ICTnet: la comunitat dels professionals

El tret més específic d’ITCnet es la seva configuració com espai de comunicació i informació per un sector molt concret: els professionals. Segons els seus promotors "és una comunitat que creix, canvia i es modifica, una comunitat dinàmica on poden aparèixer nous espais de debat i discurssió en forma de noves comunitats temàtiques".

ICTnet està auspiciada per l’Institut Català de Tecnologia i té al darrera aquest organisme i tota la seva infrastructura i la dels col·legis professionals que li donen suport. Dona connectivitat a més de 2.500 professionals però el nombre de comunitat ICTnet és molt més gran ja que uns 3.000 professionals d’Espanya i Amèrica Llatina utilitzen llistes de distribució per correu electrònic que promou ICTnet.

Serveis de valor afegit:

Serveis Empresarials: Serveis d’informació que permeten accedir tant a base de dades com a serveis de consulta on-line relacionats amb la tecnologia.

• La Borsa de Treball permet facilitar el contacte entre persones i empreses per a cobrir les seves necessitats laborals

• Fonts de finançament: ofereix informació d’ajuts i subvencions existents per a l’empresa, en els àmbits territorials de Catalunya i Espanya

• Navegador tecnològic: és un directori dels principals recursos relacionats amb la tecnologia que es poden trobar a Internet. No està fet amb un criteri exhaustiu sinó selectiu, de tal manera que tots els recursos d’informació que apareixen han estat analitzats i seleccionats per un grup d’experts en el tractament de la informació, la documentació i la tecnologia.

• DL – Compendi de disposicions legals: Proporciona informació permanent i actualitzada sobre les disposicions legals que apareixen al BOE, al Diari Oficial de la CE i als Butlletins Oficials de les Comunitats Autònomes.

• NT – Compendi de Normes Tècniques: ofereix informació que soluciona a la vegada la dificultat i la complexitat que suposa tenir totes les normes que es publiquen regularment als països comunitaris, Estats Units i pels organismes Internacionals

• Notícies: selecció d’articles publicats a revistes especialitzades o elaborades pel propi ICT sobre temes tecnològics d’interès general.

• Newsletter ‘Ictnet-Novetats’ es tracta d’un ‘newsletter’ tecnològic per als professionals que s’edita setmanalment i que es distribueix gratuïtament a Internet, a través d’e-mail o a la web.

• Curs on-line: un curs a la mateixa xarxa per aprendre a navegar i a utilitzar els principals serveis que ofereix Internet.

Comunitats Virtuals: espais de relació dels professionals que es reuneixen a ICTnet. Cada comunitat està formada i disposa dels següents serveis.

• Fòrums on discutir, compartir i enriquir coneixements.

• Llistes de distribució per e-mail.

• Xats, converses on-line en temps real.

• Llibreries d’informació classificada (arxius, recursos, programari...)

• El Newsletters Tecnològic de la comunitat. Cada comunitat té un butlletí temàtic d’informació, amb recursos d’interès pels professionals...S’editen setmanalment.

Les comunitats s’han estructurat segons temes:

• Estalvi Energètic

• Qualitat

• Gestió Empresarial

• Medi Ambient

• Tecnologies de la Informació

• Tecnologies de la producció

• Internet

• Cable i TV digital

Infoville: la Villena digital

El projecte Infoville es va posar en marxa a inicis de l’any 97 a partir de la voluntat de la Generalitat Valenciana d’impulsar la competitivitat mitjançant l’extensió progressiva de la Sociedad de la Información al País Valencià. La primera experiència s’ha fet a Villena, una ciutat de 32.000 habitants situada a la comarca alacantina de l’Alt Vinalopó.

D’un dia per l’altre 1.000 famílies de Villena han entrat de ple a la Societat de la Informació (OVSI) es qui impulsa el projecte. Infoville ha facilitat ordinadors i accés telemàtic a tothom qui ho ha desitjat.

Hi ha hagut 1.500 peticions d’equips multimedia (IBM Pentium 100) amb accés via XDSI. Les condicions econòmiques per la compra d’aquests ordinadors eren molt interessants pel ciutadà ja que han hagut de pagar només el 30% del seu valor real al mercat.

En aquesta primera fase d’implantació també s’han fet cursos de formació i us dels programari a l’Aula Infoville, probablement l’únic espai de tot aquest projecte que els ciutadans han pogut veure i tocar.

Paral·lelament a facilitar la connexió s’ha anat incorporant continguts i serveis a l’espai digital d’Infoville. Un dels objectius principals del projecte es que siguin els mateixos organismes, entitats i persones qui construeixin, mantinguin i facin servir els serveis i la informació que dona Infoville. És un procés que trigarà uns mesos i sobretot que anirà lligat al progressiu canvi d’hàbits que acceptin fer els ciutadans.

Els ‘infovillencs’ poden demanar informació i presentar diversos tipus d’instàncies i sol·licituds a l’Ajuntament. Poden recórrer als serveis sanitaris. Consultar notes i demanar certificats escolars als serveis d’ensenyament. Comprar una trentena d’establiments de Villena i esperar que arribi la comanda a casa o passar-la a recollir pel taulell de la botiga...

Molts d’aquests serveis ja són habituals a través d’Internet però l’atractiu de Villena és que aquí es poden veure funcionar simultàniament i amb un gran nombre d’usuaris. També poden valorar-se les necessitats reals i efectivitat d’aquestes noves propostes digitals i com s’interrelacionen i adapten amb els sistemes tradicionals.

La posada en marxa d’Infoville no ja estat aliena a polèmiques. Les administracions i empreses que promouen el projecte estan molt satisfetes dels resultats inicials. De totes maneres hi ha hagut veus discordants que consideren que ha estat una inversió desmesurada i sense uns resultats clars.

A Infoville encara li falta una mica de rodatge i sobretot que compleixi les expectatives que s’hi ha creat. Els serveis d’informació municipals no estan suficientment actualitzats i, apart dels serveis de finestreta d’atenció al públic, no tenen un servei d’informació estable. El butlletí intern d’informació del projecte Infoville no s’ha actualitzat des de fa més de mig any.

L’accés a Infoville no es fàcil. La mateixa adreça és complicada d’escriure però fins i tot costa trobar-la des dels buscadors més avançats on ningú s’ha encarregat de donar d’alta un dels projectes digitals més publicats. Malgrat tot Infoville només acaba de començar.

La Generalitat Valenciana preveu estendre l’experiència a Vall d’Uixó, Catarroja i Torrevella. També s’impulsen projectes paral·lels com InfoCampus que pretén, en un treball conjunt amb la Universidad Miguel Hernández, la creació d’un "Campus Virtual" que fomenti la relació dels estudiants amb la universitat i el seu entorn mitjançant les xarxes i les últimes tecnologies. Els estudiants podran disposar, via telemàtica, dels serveis administratius de la universitat, relació amb el professorat, informació de biblioteca, així altres serveis relacionats amb el programa Infoville, com són la sanitat, banca, comerç electrònic, oci, premsa, accés a Internet...

La Generalitat Valenciana, a través de la Subsecretaria per la Modernització de les Administracions Públiques, ha signat un acord amb cinc regions europees i set municipis per desenvolupar un Infoville-Regional.

Les ciutats seleccionades son Meissen, a la regió de Sajònia (Alemanya), dos ciutats turístiques, Neumarkt i Oberallgäu, a l’àrea de Bayern, a la regió de Baviera, també a Alemanya. Les ciutats de Shouthampton i Portsmouth al comtat anglès de Hampshire. La població de Canavese, a l’àrea de Torino, al Piamonte i el municipi coster de Naestved, a Dinamarca.

La Diputació de Barcelona en línia

‘Sense intermediaris, sense esperes, sense horaris i sense desplaçaments’ amb aquesta afirmació tant contundent la Diputació de Barcelona promociona el seu servidor web que, recentment, ha renovat tota la seva imatge i els serveis que ofereix.

La Diputació de Barcelona va tenir una primera presència a Internet oferint informació de la corporació i dels seus organismes. Els últims mesos ha endegat un pla mes complex per crear una autèntica xarxa que interconnecti a tots els municipis barcelonins i que sigui una eina útil pel treball de tècnics i càrrecs electes.

L’element principal d’aquest pla ha estat aconseguir que els 310 ajuntaments barcelonins tinguin l’equipament necessari per poder connectar a Internet. Paral·lelament s’han actualitzat i ampliat els serveis que es donaven des del servidor de web de la Diputació de Barcelona. Els ajuntaments poden demanar informació o utilitzar els serveis que els ofereix la Diputació per trobar-la. Via e-mail es poden fixar reunions, resoldre problemes, enviar i rebre missatges, cartes o documents.

Per aconseguir aquest objectiu s’ha donat amb un ordinador, equipat amb módem, als 278 ajuntaments menys de 20.000 habitants. Els ajuntaments més grans ja es considerava que tenien l’equipament necessari per accedir a Internet. El següent pas ha estat facilitar accés a Internet a cada Ajuntament i dotar a tots els regidors amb responsabilitats de govern d’una adreça de correu electrònic. També s’ha donat e-mail als secretaris interventors i als tècnics que participen en alguns dels programes promoguts per la Diputació. En total s’han ofert més de dues mil adreces electròniques.

Encara que no s’ha fet una oferta general també es previst que els ajuntaments que ho desitgin puguin demanar espai al servidor web de la Diputació per allotjar les planes electròniques municipals o impulsar qualsevol projecte digital. En aquest mateix sentit el servidor ja allotja materials d’organismes de la corporació i s’està treballant per anar incorporant progressivament tots els programes que impulsi o hi participi la Diputació.

Els objectius de tot aquest procés són:

• Facilitar l’accés a la informació i la gestió d’accions d’assistència, assessorament i suport de la corporació cap els locals (dades del padró d’habitants, gestió de tributs, assistència comptable, assessoria jurídica, xarxa de biblioteques, bústia del consumidor)

• Millora de la comunicació entre els ajuntaments i la Diputació, i la dels ajuntaments entre ells.

Els serveis que ja ofereix la Diputació des d’Internet són:

• Difusió de la informació: Permet accedir i conèixer els diferents programes que la Diputació posa a l’abast dels ajuntaments.

• Accés remot a ordinadors: Permet accedir a bases de dades i consultar-les, fins i tot executar aplicacions. Consultes sobre bases de dades: Accés a diferents bases de dades (dret local, Codi de règim local, Diari Oficial de les Comunitats Europees...) que la Diputació ha elaborat els darrers anys, algunes de les quals han estat facilitades als ajuntaments en suport magnètic però que en cas de l’accés telemàtic assegura que sempre estiguin actualitzades.

• Correu electrònic: Tots els ajuntaments i tots els càrrecs electes tenen una adreça electrònica a través de la qual poden rebre i enviar missatges. Aquest sistema permet crear una veritable xarxa fins a l’últim racó de l’administració municipal i fer possible una comunicació de ‘tots amb tots’.

• Transferència de fitxers: L’usuari de l’Ajuntament des del ser PC, pot ‘agafar’ fitxers emmagatzemats al servidor de la Diputació. És un sistema de gran utilitat per actualitzar informació.

• Fòrums de debat: Sota l’epígraf ‘Debats’ i agrupats temàticament s’intenta fomentar la discussió de tots els temes relacionats amb els municipis. La capacitat del sistema permet infinitat de fòrums simultanis que poden interessar a tots els estrats, polítics i tècnics, d’un Ajuntament.

La propera incorporació al servidor de la Diputació serà l’Oficina de Difusió Artística i inclourà un accés complet a totes les seves bases de dades. Això permetrà consultar tota l’oferta d’oci de les comarques de Barcelona i també tots els catàlegs de les companyies de teatre, musica i dansa. Una eina que serà indispensable per la planificació cultural.

El perfil de l’internauta

Diverses enquestes intenten esbrinar qui són els hàbits dels internautes de l’Estat Espanyol. Us presentem alguns d’aquests materials on destaquen l’estudi fet per l’Ajuntament de Sabadell i les dades de l’Eurobarometre de la Unió Europea.

Una de les enquestes d’abast espanyol més recents destacava les següents dades sobre el perfil de l’internauta:

• Majoritàriament és tracta d’un home (un 60.5% enfront a un 39.5% de dones)

• Es connecta indistintament des de casa seva (67.6%), la feina (45.8%) i la universitat o centre d’estudis (25.8%)

• Viu a les grans ciutats

• De mitjana edat (37,8% de 25 a 34 anys i 24.5% de 35 a 44 anys)

• Usuaris recents (81.4% entre un mes i dos anys)

• Els serveis que fan servir són:

World Wide Web (78.3%)

Correu electrònic (67.8%)

Transferència de fitxers – FTP (35.7%)

I altres com IRC, Newsgroups i llistes de correu.

Aquest perfil és molt semblant en les diferents enquestes publicades recentment sobre el tipus d’internauta espanyol i només varien lleugerament els percentatges.

El perfil de l’internauta: enquesta de l’Ajuntament de Sabadell

Per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell Demoscòpia va fer el maig de 1997 un estudi del coneixement i utilització de les Tecnologies de la Informació entre la població jove de Sabadell. Es van fer 620 entrevistes entre la població de 14 a 40 anys.

Els resultats reflecteixen que la dotació audiovisual, informàtica i telefònica de les llars sabadellenques és molt elevada. En un 99% de cases hi ha almenys un televisor i en un 47% hi ha un ordinador. Un 24% tenen telèfon mòbil.

Per dades d’altres estudis se sap que Catalunya té un dels nivells d’equipament informàtic a la llar més elevats de tot l’estat espanyol.

Al se Sabadell un municipi gran i molt desenvolupat els resultats més alts.

Respecte al tipus i antiguitat dels ordinadors. Un terç (33%) dels consultats té un ordinador força nou (Pentium). Un 20% més té un model 486 i un 11% té un 386. Només un 3% fa servir Macintosh. Els models més nous, com el Pentium són més freqüents entre els entrevistats amb els estatus més alts.

Aquest estatus també es reflecteix en el nombre de perifèrics i components que tenen els equips. També es progressivament més alt el nivell d’equipament segons l’edat de l’entrevistat. Segons els resultats de l’estudi un 60% tenen CD Rom, un 53% targeta de so i un 19% tenen módem. Un 29% no tenen cap dels components anteriors.

Pel que a l’ús de l’ordinador un 73% dels entrevistats l’han utilitzat alguna vegada. Les aplicacions de tractament de textos (69%) són mes conegudes. Els jocs (53%) tenen un lloc preferent, lògic tractant-se d’una població jove, per davant de les bases de dades (50%), programes de càlcul (44%), gràfics (38%) i dibuix (29%). El coneixement de les aplicacions de comunicacions i navegació per Internet és d’un 17%.

Els programes de comunicacions i navegació per Internet són coneguts per 25% d’entrevistats d’estatus menys elevats i només per un 11% en estatus més baixos.

Usos d’Internet

Del total d’entrevistes un 89% coneix Internet i d’ells un 25% l’han utilitzat alguna vegada, això no vol dir que siguin usuaris, ni molt menys habituals. També els estatus marquen diferències i els nivells més elevats han utilitzat més la xarxa (38%) que els d’estatus més baixos (19%).

El lloc on és més freqüent accedir a la xarxa és al centre d’estudis o a la universitat (34%) i en segon lloc des de casa (23%).

Els serveis d’Internet més utilitzats són:

• World Wide Web (51%)

• Correu electrònic (46%)

• Espais de discussió: IRC, Newsgroups (29%)

• Transferència de fitxers (21%)

• Us d’ordinadors remots: Telnet (7%)

Respecte a la freqüència d’utilització d’Internet entre els usuaris els resultats revelen un nivell molt alt atès que un 13% accedeixen a la xarxa cada dia i un 39% hi accedeix cada setmana. La mitja estadística de connexions entre els usuaris entrevistats és de 1.6 vegades l’ultima setmana.

L’ús més freqüent és per motius personals (34%) i en un segon lloc per raons professionals (21%). L’ús acadèmic és d’un 16% el mateix percentatge d’aquells que hi accedeixen per curiositat (16%).

Respecte als qui coneixen Internet però no l’han utilitzat és perquè no els interessa (67%) però un grup important (28%) té dues raons principals per fer-ho: no té ordinador (22%) o és massa car (20%).

L’enquesta també va preguntar sobre la presència de l’Administració a Internet. Més de la meitat d’entrevistats (53%) no van contestar i la resta es van dividir al valorar si la representació és suficient (27%) o insuficient (20%). Entre les demandes més freqüents (20%) que van fer-se a l’administració és que hauria de tenir més pàgines, més informació i més serveis. Un elevat nombre de consultants (89%) va dir que l’Ajuntament hauria de ser present a Internet.

El perfil de l’internauta: L’Eurobaròmetre

L’Eurobaròmetre és un sondeig d’opinió que regularment fa la Unió Europea. Un estudi fet entre els mesos d’abril i juny de 1997 entre 10.000 joves, de 15 a 24 anys, de tots els estats de la Unió demostra uns nivells molt desiguals en els usos de les tecnologies de la informació entre els països del nord i els sud d’Europa.

Més d’un 60% de joves dels països del centre i nord d’Europa fan servir, com a mínim, un cop per setmana l’ordinador. Aquest percentatge baixa a la meitat als països del sud. A l’Estat Espanyol només un 35.4% treballa o juga habitualment amb un ordinador i només el 3.2% estan connectats a Internet.

Utilització de les Tecnologies de la Informació:

Usos un cop per setmana.

Xifres en percentatge.

El reportatge que el diari La Vanguárdia va dedicar a aquest informe també es feia ressò d’una reunió entre 120 joves europeus amb Edith Cresson, comissaria europea encarregada d’Investigació, Educació, Formació i Joventut. La conclusió dels joves reunits a Brussel·les és que ‘la informació ha de ser accessible a tots els joves i que per això cal potenciar-se la presència d’aquestes noves tecnologies a les escoles i fins i tot a les instal·lacions esportives’.

Edith Cresson va respondre als joves que ‘ha d’haver-hi un esforç de difusió per part dels diferents estats’ i com a primera mesura va destacar la creació d’una web europea per la joventut que informi de tots els programes d’intercanvi i ajuts.

Arran de la mateixa trobada els joves van manifestar els obstacles lingüístics que encara tenen per l’ús d’Internet o l’intercanvi cultural en general. L’Eurobaròmetre també analitza aquest camp. Un 54% dels joves europeus assegura conèixer l’anglès, la llengua de la comunicació a Europa. Aquest percentatge és d’un 38% respecte als joves de l’Estat Espanyol i s’acosta al 100% als països escandinaus i Holanda.

Entre els dies 18 i 25 d’octubre de 1997 la Comissió Europea ha organitzat els Netdays Europa 1997,amb l’objectiu de promocionar i incentivar l’accés a internet. Els Netdays són una iniciativa californiana per impulsar que les xarxes arribin a les escoles. Als Estats Units han estat molt populars i han mobilitzat a centenars de voluntaris entre els quals hi havia el President Clinton i el vice-president Al Gore, un dels més decidits impulsors públics de la tecnologia de la informació dels Estats Units.

Els responsables europeus volen que aquesta eufòria entorn a les xarxes arribi fins a l’últim racó de l’administració i de la societat. En aquest mateix sentit consideren que els ajuntaments han de tenir un paper important en aquesta tasca. Malgrat tot, aquests primers Netdays europeus han tingut molt poca transcendència i cap promoció a Catalunya.

Segons la Comissió Europea, ‘d’aquí vint anys la societat occidental s’estendrà entre els que són capaços d’utilitzar els nous instruments tecnològics i els que no tenen aquesta sort. L’agreujament de les desigualtats en aquest sentit tindrà grans conseqüències sobre l’ensenyament i altres aspectes com el treball i la mateixa cohesió europea’. Un capítol apart és com seran, d’aquí vint anys, les diferències entre el Nord i el Sud mundials.