Recerca
Servei de la Universitat de València

Objectiu general de la recerca

L'activitat docent i investigadora d'Abelard Saragossà té l'objectiu de contribuir a aconseguir un valencià culte que siga identificador, assimilable i, com a conseqüència, practicable pels valencians de cultura mitjana. A tal fi, treballa tant en la investigació com en la divulgació.

Temes investigats

La major part de les seues investigacions focalitzen conceptes gramaticals i anàlisis de constituents gramaticals de la llengua, en general amb implicacions en qüestions controvertides de la normativa.

Des d'eixos dos pilars, també ha fet treballs en quatre direccions. Una és sobre els criteris de la normativa, que és un instrument indispensable per a arribar a una llengua culta clara i justificada. Una altra és estudiar lingüistes i autors precedents a fi de contribuir a reconstruir l'evolució del valencià culte. La tercera és una conseqüència de la necessitat de lligar la investigació lingüística amb l'entorn social. Són els treballs que podríem anomenar socials o ideològics. Finalment, un vessant que unix la divulgació i el compromís social són les investigacions que tenen com a objecte d'estudi la docència (com s'ensenyen els conceptes lingüístics en les escoles i els instituts). En l'apartat dels articles, trobareu els treballs classificats en els sis temes dits.

En el camp dels llibres, n'ha dedicat u (Criteris de la normativa, València, 1997) a fixar i estructurar els criteris de la normativa.

En Passat, present i futur de les Normes Ortogràfiques de Castelló (València, 1998) justifica l'ortografia vigent i tracta els temes més generals de la normativa lingüística (com ara mostrar qui i com l'elabora, o mirar si als valencians en convé tindre relacions lingüístiques amb els balears i els catalans).

En El valencià del futur (Benicarló –el Maestrat–, 2000), estudia la relació que hi ha entre el valencià popular i la llengua culta i quina evolució s'hauria de produir per a facilitar que els valencians continuem recuperant la consciència de ser poble i la voluntat de dirigir el nostre destí.

En la Gramàtica valenciana raonada i popular (Gandia –la Safor–, 2003) focalitza la llengua parlada, que presenta d'una manera simple i coherent. Fa admirar i valorar (més) el valencià, alhora que augmenta la identificació i la confiança amb la llengua pròpia dels valencians.

Entre els temes que tracta el llibre Reivindicació del valencià (València, 2007), se'n poden destacar cinc: els noms medievals de la llengua comuna a balears, valencians i catalans; les aportacions gramaticals i normatives d'un autor del segle XIX desconsiderat en la segona mitat del segle XX (Josep Nebot); la concepció normativa de Sanchis Guarner i de Joan Fuster; per què la concordança de "hi han" és coherent; i evolució de la tercera flexió verbal des de l'Edat Mitjana (preferesc) a l'actualitat (preferix, prefereixo).

El llibre El valencià de Bernat i Baldoví descriu la ideologia de l'autor estudiat, explica per quins errors la seua obra s'havia menystingut i mostra les seues aportacions lingüístiques.

Divulgació

Pel que fa a la divulgació, ha publicat més de setanta articles en diversos periòdics i revistes setmanals o mensuals, sobretot Levante, El Punt, Saó, Las Provincias i Llengua Nacional.

tornar