0

LA SENYERA REIAL

index.htm la_senyera_reial1.htm la_senyera_reial2.htm la_senyera_reial3.htm la_senyera_reial4.htm la_senyera_reial5.htm la_senyera_reial6.htm la_senyera_reial7.htm

 

LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

 

L´EXPLICACIÓ PROBABLE DE L´EXISTËNCIA DE L´ACTUAL BANDERA DE LA CIUTAT

 

LA CONCESSIÓ REIAL DE LA SENYERA: La ciutat de València tenia com a Senyera própia la Senyera quatribarrada concedida pels reis (..."...E és cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó  ATORGAT e confermat A LA DITA CIUTAT era e  ÉS lur propi senyal real...).

 

 

En 1855 l´historiador En Vicent Boix, cronista oficial de València des de 1848,  referint-se a la Senyera de la ciutat deia:
"Los Tercios valencianos tenían su pendón principal y era el que subsiste todavía hecho girones: se halla conservado en la capilla de la casa de la Ciudad. Su color es carmesí orlado de franjas de oro, y en su centro bordadas las barras de Aragón, las "LL" y la corona de las armas de Valencia. Este estandarte o señera que se halló en la conquista de Sicilia, de Nápoles, de Granada, de Túnez, que ha seguido a los ejercitos de Pedro II, Pedro III, Alfonso V y Fernando de Aragón y de Carlos I de Austria, se conserva todavía con gran respeto del pueblo valenciano".

 



1772   Cotxe volant- (E: Senyera)







1535 Batalla de Tunis

___________________________________


BANDERES EXISTENTS A L´ANTIGA CASA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

 

Banderes:  Bandera de la Conquista,   de la Ciutat,   del Centenar  i  dels Caçadors d´Oporto

1856  José María Zacarés y Velázquez, en su obra: “Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia", 1856. Barcelona. Pag. 27. Obra datable entre 1843 i 1850. (…) L´urna que li serveix com a pedestal ela seua gloriosa espasa Tiçona, i molts altres manuscrits originals i interessants a la ciutat, als costats dins d´una piràmide tancades amb cristalls es veuen les banderes de la Conquista, de la Ciutat, del Centenar, de l´interessant Legió dels Caçadors d´Oporto, (...).


Banderes:   El Penó de la conquesta,  el Penó de la Ciutat, la Reial Senyera

1882 Rafael Vives Azpiroz. dramaturg i regidor de la ciutat de València, en el seu fullet de 1882, diu que el Penó de la Conquesta i el de la Ciutat es conservaven "dins de dues piràmides de cristall" i "la Reial Senyera dins d´un bagul de baqueta" junt amb l´espasa de Jaume I.
Son "la bandera anomenada de la Conquesta (conegut com el Penó de la Conquesta), l´antic Penó de la Ciutat, que ja existia en temps de les Germanies" i "la Reial Senyera de l´exèrcit conquistado de València". Aquesta bandera "de l´exèrcit conquistador seria, per consegüent, la que poguera haver desaparegut, almenys no està exposada ni es té coneixement d´ella, segons les descripcions que aporta Azpiroz. Però no deixa de ser una hipòtesi.
TRASLLAT AL NOU AJUNTAMENT

En 1855 davant l´estat ruinós de l´antiga Casa de la Ciutat l´ajuntament va acordar el trasllat de tots els objectes de valor a la seu provisional de l´ajuntament, a la Casa de l´Ensenyança, entre els quals les banderes i estendards:
"El Cuerpo Municipal sacará de las antiguas casas consistoriales (...) el pendón de Valencia, el de la Conquista, la espada del rey Jaime I, el Real Pendón (proclamaciones), las llaves de la ciudad y la bandera de Cazadores de Oporto,,,".


No es fa menció d´una
bandera del Centenar de la Ploma (Josep M. Zacarés Velázquez en la seua obra "Memoria històrico descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia" escriu que entre les banderes que hi havia a les vitrines se´n trobava una que ell anomena del Centenar (de la Ploma), bandera que no es torna a citar, i que en 6 de maig de 1855 no porten al nou ajuntament.
 
Vicent Boix en 1855, i Manuel Carboneres en 1873  escriuen sobre la processó del Corpus i  deixen ben clar que la Senyera de la ciutat era la senyera oriflama.

En 1866
el pintor Sal.lustià Asenjo pintava el sostre del Saló Principal del Palau del Marqués de Dosaigües sobre la conquista de València on el soldats duen una Senyera quatribarrada, i en 1875 Josep Maria Fenollera pintà un quadre titulat  "En record de Jaume I", amb una Senyera groga i vermella, el qual es conserva al Palau de la Generalitat. Això volia dir que tenen plena conciència de que la bandera de la ciutat era la Senyera reial.

 

------------------------------------------------------

 

 

LA PRETESA CONCESSIÓ A LA CIUTAT DE VALÈNCIA D´UNA BANDERA AMB UNA FRANJA BLAVA I UNA CORONA CAP A 1375: 

Hom ha  afirmat la concessió d´una bandera amb una franja blava i una corona pel Rei Pere el Cerimoniós cap a 1375, basant-se en el document del Consell de 1377 en el qual es menciona una corona. Però això no és cert, no existeix CAP DOCUMENT en el qual s´indique de forma explicita que es concedeix una bandera  a la ciutat de València amb una franja blava i una corona, com va ser el cas de la bandera de la ciutat de Borriana amb una franja blava i tres corones. Tenim, ara per ara, com a referència, únicament, el mencionat document del Consell de la Ciutat de València de 1377 i en aquest no es diu, enlloc, tal concessió. És tracta d´una corona dibuixada sobre el nom de la ciutat de València, que el Consell municipal traslladaria als segells municipals però usant el senyal quatribarrat dels reis.

LA CONCESSIÓ A LA CIUTAT DE VALÈNCIA D´UNA BANDERA: 
LA SENYERA REIAL.


Ans al contrari en dit document el que es diu ben clarament que ES CONCEDEIX A LA CIUTAT DE VALÈNCIA UNA SENYERA, el senyal quatribarrat dels seus reis:  

"...E és cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó  ATORGAT e confermat A LA DITA CIUTAT era e  ÉS lur propi senyal real de  BASTONS
o BARRES grogues e vermelles".

Les representacions de les cartes portolanes són variades. La corona apareix sola, sobre fons blau, molt freqüent, groc, roig, blanc. Però també apareixen Senyeres reials quatribarrades coetànies, la qual cosa  evidencia dues coses, que la representació de la corona era simplement una referència a la distinció reial i la persistència de la representació en els portulans de la Senyera Reial confirma que aquesta continuava sent la senyera oficial la ciutat,  el senyal dels seus reis.

Per tant caldria interpretar les representacions de les cartes  portulanes com un desig evident de resaltar  la distinció reial:  la corona. (Que com es pot comprovar en les representacions documentals la ciutat de València,  és una corona  en la part superior  dels escuts o una corona metàl.lica en la part superior de l´asta de la bandera).

 


1413 Mecià de Viladestes 1428 Joan de Viladestes 1473 Grazioso Benincasa 1476 Francesco de Benincasa 1512 Vescomte Maggiolo 1519 Vescomte Maggiolo 1550 Jacobo Russo 1564 Diogo Homem

 

  1439 Carta de Gabriel de Vallseca 1601 Vicenzo  Prunes
     




La carta de Gabriel de Vallseca de 1439
Ramon Josep Pujades. (Medievalista valencià)

_____________________________________________________________________________________

 

L´EXPLICACIÓ DE L´ORIGEN PROBABLE DE L´ACTUAL BANDERA DE LA CIUTAT

Ja s´ha vist que els reis concediren la seua ensenya reial a la ciutat de Valéncia, segons menciona el document municipal de 1377 i els nombrosos documents gràfics acrediten que la senyera de la ciutat de València era la Senyera reial.

La bandera actual de la ciutat de València amb una franja paralel.la  a  l´asta de color pàl.lid i una suposada corona, és una contradicció evident amb la tradició i els documents històrics que tenim i  planteja l´incògnita del seu origen. Segons els experts, la bandera actual de la ciutat seria conseqüència d´una modificació, atés l´estat molt deteriorat de la senyera de la ciutat o,  la possible substitució per  una altra.

 

LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

A finals del segle XIX  apareixen les primeres manifestacions de la modificació de la Senyera de la ciutat de València. En 1876 en dues litografies, una de M. Pujadas sobre una pintura de E. Gimeno, publicada en la Historia de España de Modesto Lafuente, 1877. L´altra de T. Pérez pintada per J. Cortés. Publicada com a portada del volum 11è de la Historia General de Valencia, d´Escolano Perales en 1879.

 


Opinions sobre La possible modificació DE LA SENYERA  DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

 

 

En Pau Viciano

 

"Barres i corones". Pàgs. 75-76.

"Les il.lustracions de les cartes portulanes no reproduien exactament la bandera de la ciutat de València, sinò que era una convenció gràfica per incorporar de manera visible un símbol propi de la ciutat que ja constava en el seu escut però no en la tela de la seua senyera.

Però al segle XVI les dades de confecció de les banderes de la ciutat, tipus de tela, colors i corones suggereixen que la senyera seria con la que actualment es conserva a l´ajuntament de València, però en allò que es refereix a la quantitat de tela blava no permeten fer una franja blava de proporcions similars a la de la bandera actual. Tot indica per altra part que la corona seguia dalt de la bandera. Cap a 1850 es va produir una intervenció en la senyera de la ciutat que va afectar a la seua forma i dimensions, deixant de ser bocella, afegint-se la franja blava a la bandera. Segons Pere M: Orts, no va ser fins 1876, en la commemoració del sisé centenari de la mort de Jaume I, quan apareix documentada, gràficament, la bandera amb l´augment blau".



En Pere Maria Orts i Bosch

"La Senyera del País Valencià". Pàgs. 252-261.
Les informacions de la Senyera de la ciutat en les celebracions dels  centenaris  de 1638, 1738 o 1838 indiquen que la Senyera
tenia unes franges estretes de tafetá carmesí i  unes altres més amples de tela d´or. A més era de forma bocellada, ja que es diu que els extrems eren portats per quatre advocats".   L´actual Senyera té les franges vermelles d´igual amplaria que les dorades i te solament dos extrems. Amb la bandera actual de l´arxiu de l´ajuntament de València es impossible d´acomplir. Sols té dos extrems i no és de forma bocellada. En compte del sortint central té un angle agut acabat en dos pics en en la seua part inferior.

                                                                                                
    Sobre les modificacions de  la Senyera:

"... sembla lògic reduir-ne a tres les opcions possibles: les certicicacions i textos que fan referència a l´antiga senyera parlen de l´estat de conservació, (...) És possible
que la Senyera es refés, tot suprimimt la part inferior (deteriorada) i se li afegís les franges vermella i blava.

"Que l´antiga senyera fou transformada o desfeta al voltant de 1845 ho prova el fet  que s´en varen repartir
trossos (...) Un d´aquests bocins fou regalat per l ´ajuntament a Vicent Boix. Un altre a Víctor Balaguer i actualment es conserva a la biblioteca de la Vilanova i la Geltrú...".

En contra d´aquesta primera possibilitat hi ha el fet que els cronistes i els textos fan referéncia sempre a unes barres vermelles molt estretes i, tal com les veiem en l´actual senyera, no és possible que poguessen semblar desproporcionades a ningú (...).

També hi ha
la possibilitat que la Senyera fora subsitutida per la del Centenar, una bandera de camp,  a la que fa menció Josep M. Zacarés Velázquez en la seua obra "Memoria històrico descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. que ell anomena del Centenar (de la Ploma), bandera que no es torna a citar, i que en 6 de maig de 1855 no porten al nou ajuntament.

"Que aquesta bandera siga la del Centenar de la Ploma es en veu en part confirmat per les paraules de Boix ja esmentades:  "Histórico Estandarte de los tercios antiguos de Valencia durante los tiempos [any 1855]".


L´ESTAT DETERIORAT DE LA SENYERA DE LA CIUTAT


Vicent Boix fa menció d´aquesta bandera com "històrico Estandarte de los Tercios antiguos... (1855)" i menciona l´estat molt deteriorat de la Senyera de la ciutat: "Los Tercios valencianos tenían su pendón principal y era el que subsiste todavía HECHO GIRONES; se halla conservado en la capilla de la casa de la  Ciudad; su color es carmesí orlado de franjas de oro ...",
    Wikipedia
 

MODIFICACIÓ DE LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA


     

 
                  Tros tallat de la senyera quatribarrada de la ciutat de València


Evidència de la modificació de l'antiga senyera de la ciutat de València  al s. XIX.

En el text es pot llegir:

"Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo.  Ayuntamiento de 1849 a   D. Vicente Boix".

Pere María Orts i Bosch
Història de la Senyera del País Valencià.
Pàgina 256 i ss.

 

En la processó del Corpus es pot observar com en el primers anys del segle XIX les banderoles no porten cap augment blau. Posteriorment en 1825-1835 la Senyera no porta tampoc cap franja blava, però en les pintures del Corpus de Bernat Tarín, de finals del segle XIX, la Senyera de la ciutat i les banderoles si tenen una franja blava amb una corona y les dues eles.

 









1889-1913. El Corpus per Bernat Tarín i Juaneda. La Senyera de la ciutat  amb franja blava


El Corpus en 1812.
Els reis d´armes i els nanos. 
Les banderoles no tenen cap franja blava
1825-1835 el Rollo del Corpus.
La Senyera, sense cap franja blava, amb les banderoles

 

L´ESCUT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA







L´escut de la ciutat de València






Les banderoles actuals de la
 processó del Corpus:
Incorporació de l´escut de la ciutat sobre tela amb una franja blava (¿?)

 

 

1876. Vicent M. Salvador i Montserrat, Marqués de Cruïlles, autor de la "Guía Urbana de Valencia, Antigua y Moderna", cronista de la ciutat de València, diu sobre la Senyera: "La Senyera (...) que se conserva también en el archivo del  Ayuntamiento (...). No hay acerca de esta històrica enseña ni otro ni más respetable dato que la misma crònica del rey D. Jaime I (...). En 1838 se dispuso una urna de cristales en forma de pirámide donde se conserva haciendo juego con LA BANDERA DE LA CIUDAD (...)"

 

 

 

LA BANDERA ACTUAL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA AMB LA FRANJA DE COLOR (UN COLOR MOLT PÀL.LID)





L´actual bandera de la ciutat de València,
conservada al Museu de l´Ajuntament.
                 
          
 

BANDERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA ALS SEGLES XIX i XX
AMB LA FRANJA DE COLOR BLAU




1867 Quadre de Bernardo Ferrándiz



1876 Pintura de Pinazo
Arribada de Carles V


1879 Historia de Valencia.
Escolano y Perales


1888 Carrer de les
Comèdies

1897 Fira València
José Mongrell


1897 Quadre de Rodríguez Méndez
El compromís de Casp


1899 Cartell Fira
juliol València


1905 Pintura de José Mongrell. Palau Generalitat
de Catalunya


1910 Cartell Fira
València. Julio J. Mellado


1910 De regionalisme
i Valenticultura.
Faustí Barberà



1911 Poema de Teodor Llorente
Revista "Esos Mundos"



1916 La Grupa.
Joaquín Sorolla



1921 Esglèsia de Sant
Jordi. Alcoi

(Setembre 1238?  i  una doble corona
sobre la Senyera)



1926 Representació
Municipal



1928 La nova Senyera
(de Jaume I?)



1930 Falla del Carrer
Avellanes



1930 Revista la Semana
Gràfica




1932 Acte Centre Acció
Valencianista



1933 Aplec del Puig



1934 El Fallero


1934 Cartell de
Falles



1937 Cartell de Guerra



1939 Desfile de la Victoria franquista a Madrid



1939 Entrada tropes franquistes a València



1950 Comissió Fallera.


1958 Pintura de Ramón Stolz Viciano


1861 Guía novísima de Valencia.
 Filiberto A. Díaz



BIBLIOGRAFIA



El blau en la Senyera
Joan Fuster
Ed. Tres i Quatre,1977
 


Història de la Senyera del País Valencià
Pere María Orts i Bosch
Ed. Tres i Quatre, 1979
 


Barres i Corones
Pau Viciano
Editorial Afers, 2008



"El Corpus de València". 1978. - Enric A. Llobregat i Francesc Jarque.  Ed. Tres i Quatre.
 
"Lo Rat Penat en el Escudo de Armas de Valencia"  -  1900.  Vicent Vives i Liern    -  http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1004156

"Las pinturas murales del Salón de Cortes de Valencia"  - 1891.  Lluis Tramoyeres Blasco -  http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1003714

"Memoria histórica y descritptiva de las casas consistoriales  de la ciudad de Valencia" - 1856. José María Zacarés y Velázquez.

http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_ocr.cmd?tipo=elem&buscar_cabecera=Buscar&id=203769&tipoResultados=BIB&posicion=10&forma=ficha

"La procesión del Corpus en  Valencia en el siglo XVIII" . 1780.  Josep M. Ortiz Zaragoza.   http://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=260

“Jaume I  i els valencians del segle XIII”. 1981. Robert I. Burns. Ed. Tres i Quatre (Biblioteca d´estudis i investigació).

“El regne croat de València”. 1993. Robert I. Burns. Ed. Tres i Quatre (Biblioteca d´estudis i investigació).

“La ciutat de València. Síntesi d´història i geografía urbana”. 1972. 5ena. Edició.  Manuel Sanchis Guarner. Ajuntament de València.

"Les Corts Valencianes". Silvia Romeu . 1985. Ed. Tres i Quatre.

“El ayuntamiento de València y su archivo municipal”. 1996. Santiago Bru i Vidal. Ajuntament de València. (espec. págs. 60-61)

“Valencia 1900. El legado fotográfico de J. Martínez Aloy”. 2007. Miguel A. Catalá Gorgues i Susana Vega Barcena. Ajuntament de València.

“Historia de España”. 1977. Marqués de Lozoya. Salvat Editores. S.A.

“Historia de la España islámica”. 1982. 5ena. Edició . Montgomery Watt. Alianza Editorial.

“Introducción a la España medieval”. 1981. 4ª. Edició. Gabriel Jackson. Alianza Editorial.


WEBS

Consell Tècnic d´Heràldica. Generalitat Valenciana http://www.presidencia.gva.es/va/web/administracion-local/heraldica
Origen de les quatre barres http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/05/22/l%E2%80%99origen-de-les-quatre-barres/
Origens de la Senyera

http://omnibus-dubitandum.blogspot.com.es/2013/08/la-bandera-catalana-origen-y-polemica.html

La cimera reial https://ca.wikipedia.org/wiki/Cimera_Reial
Antiblavers https://www.antiblavers.org
Vexil.logia valenciana https://vexilologiacvalenciana.wordpress.com/
Heràldica valenciana http://blogdeheraldica.blogspot.com.es/2010/01/el-escudo-de-la-comunidad-de-valencia. html 
  https://www.geocities.ws/benassal/bandera.htm


PUBLICACIONS D´INFORMACIÓ

 


Revista de pensament contemporani

 

Revista de divulgació científica
de la
Universitat de València
https://www.eltemps.cat



https://www.nosaltreslaveu.cat/



https://revistasao.cat/
https://puv.uv.es/l-espill-94.html


https://metode.cat/
Pujar