|
LA SENYERA |
|
|
| LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA |
La Ciutat de València era una ciutat sota jurisdicció reial i per tant tenia com a bandera la Senyera dels reis. Així es diu en el document del Consell de la ciutat de 1377: "...E és cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e ÉS lur propi senyal real de BASTONS o BARRES grogues e vermelles".
____________________________________________________________________________________
Els documents des de 1321 parlen sovint de "la senyera del senyor rei i de la ciutat". Es a dir, la senyera de la ciutat és la senyera quatribarrada dels reis.
_______________________________________________________________________________
| ANTECEDENTS HISTÒRICS (I)( |
DOCUMENT DEL CONSELL DE LA CIUTAT DE 1377
SUBSTITUCIÓ D´UNS SEGELLS
no HI havia encara deguts senyals perque n´hi havia senyal d´edificis:
"lo dit Consell pensant que en los sagells de les Corts dels Ordinaris de la dita ciutat no havia covinents ne encara deguts senyals, com en cascú d'aquells hagués senyal de edificis en forma de ciutat"
Confirma que els senyals heràldics de la ciutat són les armes reials:
"E és cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és lur propi senyal real de bastons o barres grogues e vermelles, e axí apparia en dues coses: la primera en les banderes e penons e altres armes antigues de la dita ciutat; e la segona en los sagells antichs del Consell de la cita ciutat"
El Consell acorda la substitució dels segells vells i encarreguen cinc de nous en els quals s´use el senyal reial:
"deposats los dits senyals o sagells veylls dessús dits, e aquells trencats quant los novells sagells dejús contenguts los seran liurats, facen senyal e usen del dit senyal reyal axí com a propi del senyor Rey . Los dits Jurats a messió de la dita ciutat, facen fer tres sagells d'argent per a les Cort del dit Ordinaris, ço és, de Justícia Criminal, de Justícia Civil e Justicia en Civil e de Justícia en Fets civils tro en suma de CCC sólidos; e dos sagells 1 gran e un poch per al Consell e per a l'offici de la dita Juderia segons..."
EN CADA UN DELS CINC SEGELLS ES POSE UNA CORONA
A anadit, que en lo senyal reyal de cascun deis dits cinch sagells, al cap subira, sia feta CORONA per dues raons: la primera, car la dita ciutat és cap de Regne, majorment, e la segona, car lo molt alt senyor Rey, ara regnant, per son propi motiu e de sa mera liberalitat, tenintse, axí com fon, sa mercé per molt servit de la dita ciutat, senyaladament en la guerra de Castella prop passada..."
" ...en lo seu titol on se diu Rey d'Aragó, de Valencia, etc, en la L que és mijana letra daquest nom Valencia pinta de sa ma una corona per tal forma Valencia".
 El document del Consell de la ciutat de València de 1377 |
 Segell de 1312 |
 Segell de 1351 |
.jpg) Segells d´Alfons el Magnànim Arxiu Corona d´Aragó |
| ANTECEDENTS HISTÒRICS (II) |
LA CORONA EN ELS ESCUTS
La funció de la corona seria reafirmar la soberania del rei sobre la ciutat de València. A la ciutat de Barcelona també li fou concedit pel Rei Pere el Cerimoniós al Consell de Cent de la ciutat en 1345 ostentar el "signo nostro et signo dicte civitati" es a dir, el signe del rei i de la ciutat ; la corona reial indicaba la soberanía reial sobre la ciutat. O en el cas de Mallorca l´escut de la qual va encapçalat per una corona, símbol també de la soberania dels monarques de la Corona d´Aragó sobre la ciutat i un rat penat amb les ales obertes.
 Escut de la ciutat de València |
 Escut de la ciutat de Barcelona fins 1931 |
 Escut de la ciutat de Palma |
Escuts valencians amb tots els elements presents de la Senyera Reial (cimera, rat penat, corona, i les armes reials)
 |
 |
| L´ESCUT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA | ||||
|
|
||||
 |
 1637 Capitols de Quitament de la Insigne i Coronada ciutat de València |
 L´escut de la ciutat de València |
 Les banderoles actuals de la processó del Corpus: Incorporació de l´escut de la ciutat sobre tela amb una franja blava (¿?) |
|
| ANTECEDENTS HISTÒRICS (III) |
|
Josep Ortiz Zaragoza en 1780 en la seua obra "La procesión del Corpus en Valencia en el siglo XVIII" en diu: "Tras el trofeo de los carros van los Reyes de Armas, con sus cotas y plaquines de tela de seda amarilla y colorada (...) Estos colores corresponden a los del blasón o armas de la ciudad (...) Las armas primeras de Valencia eran una ciudad sobre aguas; se encuentra en un documento fechado en 27 de mayo de 1312 de la Catedral (...) Las segundas, que al presente usa, son las barras catalanas desde 10 de marzo de 1377". |
LES SENYERES DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA (FETES NOVES O RESTAURADES)
___________________________________________________________________________________________________________
En 1356 "... huytanta sous e set dinés de reals de València (...) per la Senyera , la qual la dita ciutat a present feyta".
En 1394 es va fer una nova bandera.
En 1436 es va adquirir "un pom que va sobre la lança de la Bandera Reyal".
En 1449 els jurats es varen reunir a la Llotja i varen acordar: "attenents la bandera d´or e flama que la ciutat tenia, fos squiurada e gastada, per tal proveïren ne fos feta una nova consemblant emperò amb CORONA...."
En 1459 es va fer una nova Senyera i es va posar la vibra.
En 1503 es va fer una nova Senyera: ".... de la bandera real de or y flama que ses feta nova per obs de la dita ciutat".
En 1545 es va fer una nova Senyera: "...de la despesa que es stada feta de manament dels dits magnifichs Senyors de Jurats en la bandera novament feta del Rat Penat de la dita ciutat . L´argenter Joan Peris va fer un rat penat de plata que havia de estar sobre la CORONA i aquesta sobre l´elm. (Item una liura denou sous per set onzes y mija de seda de grana groga y blava per a fer lo cordó de la CORONA - A Pedro Estrada trepador per lo trepar, brodar y cosir lo apliqui del rat penat)
En 1586 es va perdre la celada, i el rat penat fets en 1545 i es manà de fer-ne d´altres en l´any 1587: elm, CORONA i rat penat foren de l´argenter Joan Calderon.
En 1596 es va
restaurar la Senyera i l´argenter Eloi Camanyes va reduir les dimensions de
l´elm, la CORONA i el rat penat.
Entre les despeses detallades n´hi ha dues que són prou explícites, tot indicant
que la corona portava brodats.
(Item vint y tres lliures denou sous y dos diners per tantes ha bestret y pagat a Aloy Camanyes argenter per lo treball de achiquir lo rat penal i CORONA i tornar a fer lo Elm y allaugerarlo de manera que ara no pesa mes de nou lliures i mija que ans pesava doblat. Item denou lliures tres sous y quatre diners per lo que ha pagat a brodadors de fer TOTA LA CORONA ab sa perfecció. (En aquest cas el text es refereix en tot moment a la corona metàl.lica, l´argenter paga a uns brodadors per deixar la corona ben acabada).
Item quatre onzes de
seda carmesi fina per als
torçals
-cordons-
de dita CORONA,
- Item …reals castellans per daurar y pintar lo rat penat y la trofa y Elm ques porta damunt de la bandera reial de la ciutat de Valencia. (No es diu que es daura la CORONA metàl.lica -que s´havia reduit- amb la qual cosa confirma que la corona tenia ornaments tèxtils) .
(Així també en 1545, es va pagar a un trepador per trepar, brodar i cosir l´apliqui del Rat Penat).
Com es pot comprovar en els documents es diu BANDERA REIAL O BANDERA D´OR I FLAMA. De manera que queda ben clar que la tradicional senyera de la ciutat de València és la Senyera quatribarrada dels seus reis.
....................................................
En el "Ceremonial de la ciutat de València" de Cebrià Aracil, mencionat adés, es pot veure com era la Senyera i el seu protocol quan desfilava: La tela de la Senyera sense cap franja blava, la corona dalt de la bandera, amb l´elm i el rat penat. Els cordons que penjaven de la corona portats pels jurats de la ciutat i els extrems de la Senyera Reial sostinguts pels quatre advocats ordinaris.
(En tots els documents els textos en parlen d´una corona en singular (la metàl.lica). No es fa distinció explícita, com seria lògic en cas de l´existència de dues corones, d´una metàl.lica i una altra sobre la tela de la bandera. )
| ANTECEDENTS HISTÒRICS (IV) |
LA SENYERA (REIAL) DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
 |
 |
 |
 |
 |
 |
1380 portulà Guillem Soler |
Segle XV. Estatua de Sant Miquel a la Capella dels Jurats amb la Senyera Reial quatribarrada. |
1385 Retaule del Centenar de la Ploma |
1426 Representació a la plaça del Mercat de València |
1429 portulà de Jorge de Aguiar |
Escut antiga casa de la Ciutat |
 |
 |
 |
 |
  |
 |
 |
| 1515 Aureum Opus |
1550 Angel Custodi Generalitat Valenciana |
1592-93 Mural dels Jurats de la ciutat de València. Generalitat Valenciana |
1619 Pere Oromig. Expulsió dels moriscos al Grau de València La Senyera Reial en un dels vaixells. |
1640 Jeroglífic.Marc A. Ortí. Commemoració 4rt Centenari. La Senyera reial en els vaixells |
1662. Jurats de la Ciutat de València amb els colors de la Senyera en les gramalles. J. Espinosa |
1795 Port de València. Els vaixells porten senyeres quatribarrades A. Cavanilles |
LA CORONA EN LA SENYERA REIAL DE LA CIUTAT
" ...en lo seu titol on se diu Rey d'Aragó, de Valencia, etc, en la L que és mijana letra daquest nom Valencia pinta de sa ma CORONA per tal forma Valencia"
  1367 Carta portulana dels Germans Pizzigani. Biblioteca Palatina. Parma. Una corona sobre el nom de la ciutat (fora de la senyera) i no hi ha cap franja blava. (Com diu el document municipal de 1377: " ...en lo seu titol on se diu Rey d'Aragó, de Valencia, etc, en la L que és mijana letra daquest nom Valencia pinta de sa ma una corona per tal forma Valencia") |
 1696 Llibre del Cerimonial de Cebrià Aracil. Mostra de manera molt detallada el procediment que se seguia en la desfilada de la Senyera de la ciutat. (la Senyera de la ciutat sense cap franja blava i la corona en la part superior de l´asta) |
 1640 4rt Centenari de la Conquista. Marc A. Ortí. La Senyera amb el Rat Penat (amb les barres o bastons) davant la porta de San Vicent, sense cap franja blava. (...el senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és lur propi senyal real de BASTONS o BARRES grogues e vermelles) |
En data molt posterior a 1377, en 1449, com ja s´ha dit, els jurats es varen reunir a la Llotja i varen acordar: "attenents la bandera d´or e flama que la ciutat tenia, fos squiurada e gastada, per tal proveïren ne fos feta una nova consemblant EMPERÒ AMB CORONA....".
Però ací novament cal remetre´s a un document com es "El cerimonial de Cebrian Aracil" de 1696. Se segueix el text del document de 1377 que diu "al cap subirà sia feta corona", i com es veu la corona és al damunt de l´asta i no n´hi ha cap franja blava perquè no s´hi diu res de cap franja.
| En 1738 se celebrà el cinquè centenari de la conquista de la ciutat
de València. J.V. Ortí va comentar la celebració i ens deixa palés
com era la Senyera: "El real estandarte
que es de tafetán carmesí con las barras de Aragón de gaza de oro sobre
cartulina, en cuyo remate tiene una celada coronada, y sobre ella un
murciélago, todo de plata curiosamente labrado". |
En 1838 se celebrà el sisè centenari de la conquesta. Segons les actes del Secretari de l´ajuntament: "...se hallaba el estandarte de esta ciudad que sirve para estas fiestas centenarias imitando al que sirvió de señal para anunciar en la torre del Temple la rendición de la ciudad a las tropas cristianas y es de cuatro telas estrechas de seda carmesí sobre otras de gaza de oro, que todo forma las armas de Aragón, y por remate una celada coronada y el murciélago encima, todo de plata, insignia propia de esta ciudad y reino". |
