La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó. Fou creada al segle xiii pel rei Jaume I, que a la seua creació va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic. Els textos es redactaven en català (o aragonès o llatí), que van servir per a prendre els seus documents de normativització de la llengua catalana a Catalunya, València i Mallorca. Els documents reials que emanaven de la Cancelleria arribaven fins als llocs més apartats del domini lingüístic i per la seua règia  procedència eren considerats com a models de ben escriure. La Cancilleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals (iodització, incoatius en -ISC, monoftongació, elements arcaïtzants com  l'article salat, etc.).  La llengua escrita, doncs, era una koiné literària i administrativa.

La cancelleria reial era una institució organitzada i regulada per successives ordenances, en part inspirades en les normes d´ús a la cancelleria pontifícia. Presideix la cancelleria el canceller (que s'ocupava de la redacció de tota mena de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències....) Era. doncs, una institució encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics, i comptava, a més, amb un vicecanceller, un guardasegells o protonotari del segell, diversos notaris i escrivans i també amb altres empleats subalterns.

La Cancelleria esdevingué un focus cultural -com ho havien estat els monestirs durant l'alta edat mitjana- sobretot a partir de l'any 1373, quan aplegà un grup de copistes per a la transcripció de llibres. A partir de l'any 1381, aproximadament, comença a aparèixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que es pot anomenar clàssic o humanista. Els escrivans s'alliberen dels formularis i s'inspiren directament en els clàssics llatins, Ciceró principalment, i en els renaixentistes italians, per tal d'embellir la llengua vernacla amb els recursos del llatí. Açò donà lloc a una prosa en català  flexible i madura.

Se celebraven Corts Generals quan es convocava a reunir-se  a les Corts del Regne d´Aragó, les Corts de Catalunya i les Corts del Regne de València. La majoria de les Corts Generals se celebraren en la ciutat de Montsó o alguna altra localitat aragonesa en substitució d´aquesta, com Fraga, Saragossa, Taraçona o Calataiud.

En les Corts Generals, l´única cerimonia que es feia conjuntament, amb l´assistència de tots els diputats dels distints estats de la Corona d´Aragó, era el soli d´ obertura​. Els diputats aragonesos i valencians seien alternadament a la dreta del tro, mentre catalans i mallorquins ho feien a l´esquerra del  rei. El pronotari començava amb la lectura de  la proposició reial (un discurs en el qual el rei feia balanç de la situació de la monarquia) acabant amb la raó de la convocatória (demanant diners o soldats).

1662 Quadre de l´Immaculada amb els Jurats de la ciutat de València