Número 5 (2017)
BREU ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL COR D’ELS PERSES
Andrea Sánchez i Bernet
Universitat de València (Espanya)
RESUM
Ultra la ja sabuda distinció entre les parts líriques influïdes pel «dori» de la lírica coral i les recitades, més properes a l’àtic parlat, un breu estudi de la llengua del cor d’Els Perses d’Èsquil permet comprovar l’abast d’aquesta classificació i en quins trets lingüístics —fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics— es basa la variació de la llengua poètica de la tragèdia. La llengua del cor és marcada, més que com a pròpia d’un dialecte aliè, com a conservadora, en alguns casos sent l’única que manté notables expressions pròpies de l’èpica (genitius en -οιο, datius en -εσσι, homerismes lèxics...), alhora que una major simplicitat sintàctica evidencia la prioritat del ritme a les parts cantades sobre l’estricta coherència gramatical. Si bé aquests trets predominen a les parts purament líriques, a les parts dialogades el trímetre permet al cor un alt grau de col·loquialismes que gairebé l’equipara amb els seus interlocutors. Confirmada la variació de la llengua del cor dins d’Els Perses, s’aprecia també una interessant tendència estilística a relacionar certs recursos lingüístics (tmesis, conjunció ἠδέ, genitius en -οιο...) amb camps semàntics cabdals a l’obra com el destí i el naufragi de l’expedició persa.
-
- PARAULES CLAU: cor, Els Perses, llengua poètica, expressió poètica, col·loquialisme, líric, recitat.
ABSTRACT
Besides the well-known distinction between lyric parts, influenced by the choral lyric «Doric» dialect, and recited parts, closer to spoken Attic, this brief survey on the chorus’ language in Aeschylus’ Persians might allow us to verify the reach of this classification and which linguistic traits —phonetical, morphological, syntactical and lexical— tragic poetic language variation is based on. Chorus language is marked as conservative rather than borrowed from a foreign dialect, being often the only recipient of noteworthy epic poetic expressions (genitives in -οιο, datives in -εσσι, lexical Homerisms…). Its greater syntactical simplicity highlights the importance of rhythm in sung parts above grammatical coherence. These traits prevail in the lyric parts; however, in the dialogue between the chorus and the other characters, the trimeters allow for a high degree of colloquialism. Wherever chorus language variation is attested in Persians, an interesting tendency appears to relate certain linguistical ressources (tmeseis, conjunction ἠδέ, genitives in -οιο…) to the main semantic fields permeating the play such as fate and the misfortunes of the Persian naval expedition.
-
- KEYWORDS: chorus, Persians, poetic language, poetic expression, colloquialism, lyrics, recitation
