Navarro Martínez, Vivian Lorena: "La caracterització d'Èsquil i Eurípides segons el cor d'iniciats de ''Les granotes'' d'Aristòfanes"
Revista Tycho

Número 5 (2017)

LA CARACTERITZACIÓ D’ÈSQUIL I EURÍPIDES SEGONS EL COR D’INICIATS DE LES GRANOTES D’ARISTÒFANES

Vivian Lorena Navarro Martínez
Universidade de Coimbra (Portugal)-Universitat de València (España)

RESUM

Al cor de Les Granotes (405 a. C.) Aristòfanes reprodueix una controvertida contesa entre Èsquil i Eurípides, a la qual cadascun, ja morts a l’Hades, discuteixen sobre quin d’ells mereix ocupar el tron de la tragèdia. El còmic fa que el déu Dionís baixe fins l’Hades per tal d’endur-se’n amb ell un poeta de talent autèntic, doncs una vegada han mort els tres grans ja no queda cap que proporcione útils ensenyances als atenencs. D’aquesta manera, Dionisos esdevé jutge del concurs i s’endurà el que guanye cap al món dels vius, els quals podrà guiar mitjançant els preceptes de la seua poesia. Tanmateix, pel que fa a aquesta elecció, el criteri estètic de l’art d’ambdós tràgics tindrà poca importància, doncs en realitat s’imposarà el pragmàtic. Així, Dionisos elegirà Èsquil, perquè és el poeta que Atenes necessita per tal que els seus ciutadans no la facen desaparèixer. A Les Granotes es qüestiona per què un poeta ha de ser admirat, per la qual cosa Aristòfanes contraposa l’estil d’ambdós tràgics d’una manera excepcional. Ens centrarem en la intervenció del cor que dóna pas a l’agon (vv. 814-829), en la qual els iniciats dels misteris de Demèter descriuen el concurs, caracteritzant Èsquil i Eurípides d’una manera destacable. El nostre objectiu principal és observar els termes d’aquesta caracterització, per a fer una descripció d’ambdós tràgics i la seua poesia, segons allò que Aristòfanes ens deixa percebre i, és clar, allò que més li convé a l’hora de realitzar la seua crítica.

    • PARAULES CLAU: Archaia, Aristòfanes, Les Granotes, tragèdia, crítica literària.

ABSTRACT

Aristophanes’ comedy Frogs (405 BC) displays a controversial competition between Aeschylus and Euripides to occupy the throne of tragedy. The play narrates the travel of god Dionysus to Hades to bring back take with him a poet of real talent. The three most important tragediographers have died and no one can give useful lessons to the Athenians. Dionysus becomes judge of the competition and decides who is the winner to return him to the world of living people. In spite of Dionysus’ preferences (Euripides), his election does not depend on the aesthetic criteria of both trragediographers (Aeschylus and Euripides), but on pragmatic principles. For this reason, the god chooses Aeschylus because he is the poet that Athens really needs as he is the only one who can prevent the destruction of the polis by its own citizens. Frogs inquires why a poet should be admired and Aristophanes answers this question by comparing the styles of Aeschylus and Euripides. In this paper, the chorus’ intervention which takes place before the agon of the comedy will be analysed (vv. 814-829). In the passage the initiates in the Eleusinian Mysteries describe the competition between both tragediographers and characterise Aeschylus and Euripides in a remarkable way. The main objective of this study is to assess the main features of this characterisation to describe both tragediographers and their poetry according to Aristophanes’ perspective and, of course, what is the most appropriate for his criticism.

    • KEYWORDS: Archaia, Aristophanes, Frogs, tragedy, literary criticisme.

Ver artículo completo en PDF

volver