MAÑANA
9. 30 h. Inauguración.
Carles Padilla. Decano de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
Andrea Bombi. Secretario del Departament de Filologia Francesa i Italiana.
Juan Carlos de Miguel. Organizador de la Giornata.
Modera: Juan Carlos de Miguel (UV)
10h. Justo Serna (UV) "Confesiones de un joven novelista".
TARDE
Modera: Andrea Bombi (UV)
17h. Carmen F. Blanco Valdés (Universidad de Córdoba):
17. 45h Paolino Nappi (UV):"Come si fa una tesi di laurea: un long seller accademico".
18.30h. Giampiero Pelegi (EOI Quart): Il topo (la topa), il ratto e altre isotopie .
[Sulla traduzione].
19. 15h. Juan Carlos de Miguel y Canuto (UV): “Numero zero (2015): la última novela de Umberto Eco”.
RESÚMENES DE LAS INTERVENCIONES
La figura intelectual de UMBERTO ECO (Alessandria, 1932 – Milano, 2016) se presenta como una de las tres o cuatro de proyección pública más relevantes de la cultura humanística italiana del siglo XX (y de los primeros años del XXI). Así como en la primera parte del siglo XX, Benedetto Croce (1866 – 1952) domina el panorama intelectual con su filosofía, crítica y erudición de corte idealista, la segunda mitad del siglo tiene a sus representantes más insignes, entre otros, en Italo Calvino (1923-1985) y Umberto Eco. Figuras todas ellas que lidiaron con los problemas mayores de la sociedad de su tiempo, a través del estudio y la escritura ensayística, literaria, periodística, etc.
Eco principia en el seno de la cultura católica, ocupándose de Santo Tomás de Aquino y la filosofía medieval, objeto de su tesis doctoral, para después paulatinamente abrir el abanico de sus intereses de estudio a muy diversos sectores. Su paso por la RAI (Radiotelevisione Italiana) en los años cincuenta y sus primeros estudios, llegando ya a los años sesenta, de temática ligada al entorno de la sociología de la comunicación y a la cultura de masas será la llave de paso a su notoriedad nacional e internacional que nunca dejará de crecer. Eran los tiempos en que se sumó al Grupo 63 y la Neovanguardia. En esos mismos años empieza su vinculación con la universidad, como docente. En 1975 obtiene la cátedra en la Universidad de Bolonia, su universidad por antonomasia, donde promoverá la excelencia y creará el primer DAMS en Italia, innovadora especialización establecida dentro de la Facultad de Letras en Disciplinas de Artes, Música y Espectáculo, orientada a impulsar currículos profesionales que colmaran las nuevas necesidades del mundo de la comunicación, de la crítica, del cine, de las artes escénicas, etc. El soporte teórico de todo este entramado se fundamentará en gran parte en el emprendimiento de nuevos estudios de base semiótica, disciplina de la que Eco, con sus libros se convirtió en inexcusable referente internacional. Fue llamado como profesor visitante en las mejores universidades del mundo, muchas de las cuales le homenajearon concediéndole diversos honores y reconocimientos académicos. Por sorpresa, en 1980 publicó El nombre de la rosa. Una extensa novela de intriga con matices intelectuales que se desarrolla en el medioevo en una atmósfera conventual. Pronto llegaría a ser un éxito internacional de ventas, el mayor de la literatura italiana de su siglo. Se realizó una afortunada versión cinematográfica de ella. Después vendrían más textos novelísticos, y más colaboraciones periodísticas casi hasta el final de sus días. Es autor de muy numerosos volúmenes, ensayos, artículos. Ha encabezado muchas iniciativas culturales italianas e internacionales.
Nuestra Jornada de estudio y reconocimiento, pretende abordar algunos de los ámbitos en que brilló su inteligencia creadora, así como dar una aproximación a su rica personalidad humana.
La figura intel·lectual d’UMBERTO ECO (Alessandria, 1932 – Milà, 2016) és una de les tres o quatre que tenen una projecció pública més rellevant en la cultura humanística italiana del segle XX (i dels primers anys del XXI). Així com en la primera part del segle XX, Benedetto Croce (1866 – 1952) domina el panorama intel·lectual amb la seua filosofia, crítica i erudició de caràcter idealista, la segona meitat del segle té com a representants més insignes, entre d’altres, Italo Calvino (1923-1985) i Umberto Eco. Figures, totes, que van bregar amb els problemes més grans de la societat del seu temps, a través de l’estudi i l’escriptura assagística, literària, periodística, etc.
Eco principia els seus estudis al si de la cultura catòlica, ocupant-se de sant Tomàs d’Aquino i la filosofia medieval, objecte de la seua tesis doctoral, per a obrir gradualment el ventall dels seus interessos a molt diversos sectors. El pas per la RAI (Radiotelevisione Italiana) als anys cinquanta i els primers estudis, vorejant ja els anys seixanta, de temàtica lligada a la sociologia de la comunicació i a la cultura de masses seran la clau de pas a la seua notorietat nacional i internacional, que mai no deixarà de créixer. Eren els temps en què es va sumar al Grupo 63 i a la Neoavantguarda. En aquells mateixos anys comença la seua vinculació amb la universitat, com a docent. El 1975 obté la càtedra a la Universitat de Bolonya, la seua universitat per antonomàsia, on promourà l’excel·lència i crearà el primer DAMS a Itàlia, innovadora especialització establida dins de la Facultat de Lletres en Disciplines d’Artes, Música i eSpectacle, orientada a impulsar currículums professionals que satisfaran les noves necessitats del món de la comunicació, de la crítica, del cinema, de les arts escèniques, etc. El suport teòric de tot aquest entramat el fonamentarà en gran part emprenent nous estudis de base semiòtica, disciplina de la qual Eco, amb els seus llibres, va passar a ser un referent internacional inexcusable. Va ser convidat com a professor visitant a les millors universitats del món, moltes de les quals el van homenatjar i li van concedir diversos honors i reconeixements acadèmics. De sorpresa, el 1980 va publicar El nom de la rosa, una extensa novel·la d’intriga amb matisos intel·lectuals que transcorre en l’edat mitjana, en una atmosfera conventual. De seguida va esdevenir un èxit internacional de vendes, el més gran de la literatura italiana del seu segle, i se’n va realitzar una afortunada versió cinematogràfica. Després arribarien més textos novel·lístics, i més col·laboracions periodístiques quasi fins al final dels seus dies. És autor de nombrosos volums, assaigs, articles. Ha encapçalat moltes iniciatives culturals italianes i internacionals.
La nostra Jornada, d’estudi i de reconeixement, pretén abordar alguns dels àmbits en què va brillar la seua intel·ligència, així com oferir una aproximació a la seua rica personalitat humana.