El superordinador que no volérem

Durant les últimes dates s'han donat a conèixer les grans prestacions que pot proporcionar el superordinador 'Tirant' (capaç de realitzar 4,5 bilions de càlculs per segon i amb capacitat per a 512 ordinadors personals integrats de forma conjunta), inaugurat el passat divendres per la mateixa Universitat de València al seu campus de Burjassot. Però el realment curiós d'aquest aparell resideix en què, arrel de l'article (reproduït a continuació) publicat pel director del 'Levante-EMV' Pedro Muelas, s'extrau que aquesta proposta va sorgir ja al passat, bastant temps enrere. I aleshores, l'administració valenciana va entendre que no resultava de massa profit. Ara, semblen haver reconsiderat la decisió adoptada en aquell moment.

La història del superordinador 'Tirant' que feliçment –donava goig veure al rector de la, Tomàs- que va arrancar el passat divendres a la Universitat de València, en realitat va començar calladament fa anys quan una empresa es dirigí a un líder empresarial per a demanar-li que li donara suport davant l'administració valenciana per a construir a la Comunitat Valenciana eixe ingeni capaç d'efectuar comptes a la velocitat de la llum sense equivocar-se, respondre als dubtes dels científics de forma ràpida i resoldre projectes com si es tractaren a càmera ràpida.

Aquesta fou la mateixa proposta que li feren a la Generalitat de Catalunya. La de València no va veure en aquella idea un gran esdeveniment de prestigi i deixaren morir l'assumpte. No és per res, però durant els seus tres anys de vida la supercomputadora 'Mare Nostrum' de Barcelona ja ha permès desenvolupar 400 projectes científics. El nostre 'Tirant' es va estrenar ahir.

Informació elaborada a partir de l'article d'opinió publicat al 'Levante-EMV' pel director d'aquest mitjà, Pedro Muelas. (27-01-2008, pàg. 3).

CARLES CALATAYUD