Hores baixes del dret a la intimitat a causa d'internet

Marisa Rosaleny. El vídeo difós en la xarxa del futbolista argentí Eber Banega masturbant-se davant d'una webcam hi ha encesa el debat sobre la suposada impunitat de l'atac a la intimitat en internet, delicte que han patit altres famosos com l'actor Colin Farrell i la nadadora Laure Manadou.

El vídeo del recent fitxatge del València emparenta amb el que va difondre la despitada nóvia de l'intèrpret de 'Daredevil' en 2006.

I és que la venjança pot servir-se freda i virtual gràcies a la xarxa, però, segons l'advocada Ofelia Tejerina, experta en Dret i noves tecnologies i defensora de l'usuari en l'Associació d'Internautes d'Espanya, no de forma impune.

«Els mecanismes i les garanties de protecció per a qualsevol lesió al dret a l'honor o a la intimitat són exactament iguals que en la vida real i ja estan establits en les lleis», va explicar. Tejerina reconeix no obstant això que, a l'hora de buscar culpables, «per la seua naturalesa, internet fa les coses més complicades, però no impossibles». «Els tribunals competents són els del país on s'ha produït el dany i eixos són els que han d'actuar. Han de localitzar amb les tecnologies que tenim ara mateix, des d'on s'ha fet», explica.

La part virtual deixa un rastre que sí es pot seguir, però és en la vida física on comencen les dificultats de la investigació, assenyala l'advocada, que afig que en la majoria dels casos s'acaba donant, «per mitjà d'enginyeria social», amb un culpable en l'entorn pròxim de l'afectat.